L’altre dia enviava una nota a una jova companya a on li manifestava
que, per als “vells roqueros” del socialisme de progrés, la paraula company té
unes connotacions molt més profundes que una simple manera de dirigir-se als
que, en teoria, comparteixen els mateixos ideals i objectius.
Per això, no és gratuït el fet de que la persona que viu al
teu costat, que comparteix la teva vida, sigui la teva companya o el teu company.
Avui en política, malauradament, la paraula company s’ha
estereotipat, utilitzant-se d’una manera superficial en un context que
únicament s’emmarca en el fet de compartir carnet o militància.
No es pot ser company en la intransigència, ni en la traïdoria,
ni en la mala fe, ni en la incomprensió, ni en l’egoisme, encara que hi hagi un
teòric ajuntament ideològic, perquè ser company o companya és tolerància,
lleialtat, reconeixement, respecte i reciprocitat, fins i tot, en les
discrepàncies.
Per això, vull continuar creient en el company i en la
companya, sense ambigüitats, com un dels principis bàsics d’una complicitat interrelacional
que permeti tirar endavant projectes comuns en benefici de la societat, perquè
d’altra manera cauria en la temptació frustrant de dir allò de que “no he
trobat millor company que la meva pròpia soledat”, el que no seria just per aquells
que, amb tota tranquil·litat, poden continuar dient-me company, amb
independència del grau de coincidència ideològica que puguem tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada