Han passat tres dies des de que el 29 de març milions de
ciutadans i ciutadanes vam sortir al carrer a manifestar el nostre rebuig a la
Reforma Social que, disfressada de Laboral, vol imposar el Govern espanyol
seguint ordres i directrius del poder econòmic i financer.
Les valoracions que es podien fer el dijous, encara que hi haguessin
elements per a fer-les amb total objectivitat per ser fets contrastats, podien
ser fruit de l’eufòria o de la impotència, depenent de l’origen.
Però tres dies desprès, les opinions haurien de basar-se en una
anàlisi rigorosa dels motius que van provocar la mobilització social del dia
29, així com de les conseqüències de posteriors accions socials si el Govern no
surt del seu immobilisme governamental i continua minimitzant i menyspreant les
inquietuds i el malestar de la ciutadania.
És justifiquen en que la seva responsabilitat els obliga a
prendre decisions en benefici de la ciutadania, encara que facin mal, aplicant
cínicament allò de “que bien te quiere te hará llorar”, erigint-se com a "salvadors de la pàtria" i criminalitzant als
sindicats, acusant-los de manera injusta i torticera de ser, pràcticament, els que van provocar aquesta situació.
Però avui, més enllà d’actituds prepotents i de valoracions
mediatitzades pels interessos d’un poder econòmic no legitimitat socialment, ja
es comencen a recollir complicitats amb els motius del 29-M, fins i tot d’aquells
que, en teoria i a priori, es podien considerar favorables a aquesta imposició agressiva,
i em refereixo als empresaris, que no a la patronal.
Segons la premsa dominical, com a mínim la independent, veus
empresarials comencen a dubtar de l’efectivitat de les mesures o, com a mínim,
d’una aplicació unilateral que obviï el necessari consens que, fruit del diàleg
i la negociació, es l’única garantia d’èxit i que, paradoxalment, és el que
exigeix la ciutadania a través dels sindicats.
La pregunta és, ara per ara, senzilla. Continuarà el Govern
del PP fent oïdes sordes als ciutadans i ciutadanes que, democràticament, els
han legitimat per a governar a través de les urnes?, o bé es plegaran a les
exigències d’aquells que volen continuar mantenint el poder polític i econòmic,
menyspreant erròniament el poder social, sense cap legitimació democràtica?