El personal sanitari no està en qüestió

Parles amb un, amb un altre, amb personal sanitari del SEM o del mateix centre. La veritat és que una llarga nit a urgències d’un hospital dona per molt, sobre tot quan un, com és el meu cas, és “cul” inquiet i li agrada mantenir converses amb tothom.

De manera lògica, el tema de conversa ha sigut coincident. La situació econòmica actual, sobre tot, i per trobant-se en un centre hospitalari, el rebuig a les retallades en sanitat, tant pel que fa referència a salaris com a personal.

És cert que l’opinió generalitzada, i constatada, és que les mesures d’austeritat han perjudicat greument als ciutadans que, quan més ho necessiten, veuen com s’ha produït una baixada en els índexs d’eficàcia que havien col·locat Catalunya com a capdavantera dels servei sanitari, prenent un protagonisme negatiu, que abans no tenia per exemple, el factor temporal i d’agilitat.

Però no és menys cert que aquest retrocés en la qualitat assistencial, repeteixo constatada, s’està compensant per la professionalitat del personal sanitari, com a mínim el que ahir i avui atenien el servei d’urgències de l’Hospital de Palamós,  que he vist com és multiplica per a atendre amb la màxima celeritat als malalts i acompanyants, malgrat la certa precarietat d’alguns, o malgrat la pèrdua de drets laborals d’altres.

Però, com deien alguns, tot té un límit i aquests treballadors i treballadores de la sanitat pública pot arribar un moment que diguin que ja ni ha prou amb molta més contundència que actualment, perquè s’està posant a prova la seva paciència i en perill el seu prestigi professional per estar supeditat al judici dels usuaris que encara els valoren positivament, malgrat les retallades.