Parles amb un, amb un altre, amb personal sanitari del SEM o
del mateix centre. La veritat és que una llarga nit a urgències d’un hospital
dona per molt, sobre tot quan un, com és el meu cas, és “cul” inquiet i li
agrada mantenir converses amb tothom.
De manera lògica, el tema de conversa ha sigut coincident. La situació econòmica actual, sobre tot, i per trobant-se en un centre hospitalari, el rebuig a les retallades en sanitat, tant pel que fa referència a salaris com a personal.
De manera lògica, el tema de conversa ha sigut coincident. La situació econòmica actual, sobre tot, i per trobant-se en un centre hospitalari, el rebuig a les retallades en sanitat, tant pel que fa referència a salaris com a personal.
És cert que l’opinió generalitzada, i constatada, és que les
mesures d’austeritat han perjudicat greument als ciutadans que, quan més ho
necessiten, veuen com s’ha produït una baixada en els índexs d’eficàcia que havien col·locat Catalunya
com a capdavantera dels servei sanitari, prenent un protagonisme negatiu, que
abans no tenia per exemple, el factor temporal i d’agilitat.
Però no és menys cert que aquest retrocés en la qualitat
assistencial, repeteixo constatada, s’està compensant per la professionalitat
del personal sanitari, com a mínim el que ahir i avui atenien el servei d’urgències
de l’Hospital de Palamós, que he vist
com és multiplica per a atendre amb la màxima celeritat als malalts i
acompanyants, malgrat la certa precarietat d’alguns, o malgrat la pèrdua de drets
laborals d’altres.
Però, com deien alguns, tot té un límit i aquests
treballadors i treballadores de la sanitat pública pot arribar un moment que diguin
que ja ni ha prou amb molta més contundència que actualment, perquè s’està posant
a prova la seva paciència i en perill el seu prestigi professional per estar
supeditat al judici dels usuaris que encara els valoren positivament, malgrat
les retallades.
Cap comentari:
Publica un comentari