Fòbia confluent contra el socialisme

M’ha havien comentat que si volia veure un veritable “banderín de enganche” que fes confluir les fòbies més profundes contra el socialisme, només calia fer un esforç i entrar en el Confidencial Digital.

Avui, per curiositat morbosa, i aprofitant un diumenge de certa tranquil·litat, desprès de llegir en format paper la premsa dominical que és com m’agrada fer-ho, he fet pujar el comptador d’entrades i he navegat per aquest diari virtual; i avui he comprovat el que és una manipulació mediàtica amb l’únic objectiu de crear una secta a major glòria d’aquells que capitalitzen l’odi visceral contra els valors del socialisme progressista i contra aquells que el representen.

Perquè si la manera d’informar no té desaprofitament, menys encara ho tenen els comentaris que els lectors fan de la notícia, que no m’estranyaria que fossin els mateixos periodistes en nòmina per a amagar la seva manca de professionalitat i com a fàrmac per la seva fòbia.

La paraula fòbia ve del grec, Φόϐος, que significa pànic. Ja estaria bé aquesta accepció per a definir l’actitud d’aquest diari i dels seus seguidors: atrinxerats en aquesta por malaltissa a la igualtat i la justícia social, la seva incidència no tindria més importància.

Però fòbia també es pot catalogar com el sentiment d’odi o rebuig envers alguna cosa que, no sent un trastorn de salut emocional, sí pot generar molts problemes emocionals, socials o polítics. I aquí sí que hi ha perill si l’actitud d’aquests seguidors de la manipulació l’emmarquem dins d’aquesta definició, perquè no estaríem parlant d’una malaltia particular, sinó que estaríem parlant d’uns personatges que creuen que són els únics sans de la societat, i que la seva missió és curar a la resta. I això és paranoia.

Això em fa pensar en l’actitud d’alguns polítics locals que, de manera també malaltissa, demostren una fòbia contra el PSC que ratlla, també, la paranoia, Però és un altre tema del que explicaré amb posterioritat.