Dogmatisme polític = Fracàs en gestió municipal

Ahir un ciutadà, parlant de política local, em comentava que molts ciutadans  i ciutadanes es sorprenien positivament de la bona marxa del Govern de la ciutat, tenint en compte la distància política dels dos partits que el conformem i que li donen suport.

La meva resposta va ser senzilla, clara i contundent. En política, i més a l’àmbit local, el Govern el conformen les persones, amb polítiques dirigides a les persones, amb l’objectiu de millorar la potencialitat de la ciutat en benefici de tots els ciutadans i ciutadanes, deixant en segon termini inflexibles dogmatismes de fe ideològics, que reconec que no m’agraden, perquè per norma general només porten confrontació dialèctica i paralització.

Aquest ha de ser el principi bàsic de la política local i és, a la meva opinió, la base en la que s’ha de sustentar, i en aquest cas es sustenta, un Govern de coalició com el de Sant Feliu, més enllà de aritmètiques representatives que, per experiència, no representen cap garantia d’estabilitat.

Desprès, per a recórrer el camí traçat, s’han de trobar coincidències en les prioritats, sempre des de la lleialtat vers als companys i companyes que formen part de l’equip, generant equilibris entre totes les sensibilitats. No tant complicat, quasi diria senzill, si es tenen clars els objectius, com és el cas.

Els carnets de militància no tenen importància, o han de tenir una importància relativa perquè, en una ciutat, el que demanen i valoren els ciutadans i ciutadanes són solucions i respostes a les seves inquietuds, amb independència de la posició que en l’espectre polític ocupin els governants.

Posant un símil futbolístic, afirmo que soc del Barça, i vull que guanyi sempre el meu equip. Però soc del Barça perquè m’agrada el futbol, el bon futbol, i si el Madrid o l’Espanyol, per exemple, fan un bon partit m’agrada i aplaudeixo la seva victòria. Això sí, sense deixar d’estar convençut de que el Barça és el juga millor.

Doncs bé, soc d’esquerres, i vull que el PSC governi aquest país, en tots els àmbits. Però sóc del PSC perquè crec que les nostres propostes són les més adients, però si trobo coincidències puntuals o generals en les polítiques que plantegen altres formacions en benefici de la ciutadania, no tinc cap inconvenient en recolzar-les. Això sí, sense deixar d’estar convençut de que el PSC és el té les millors respostes.