PSC, erem, som i serem demòcrates

Totes les postures són respectables i, si d’alguna cosa ens hem d’enorgullir els militants del PSC és de la nostra pluralitat i del respecte a totes les posicions.

Per això, de cara al 12è Congrés a celebrar d’aquí uns dies, la legitimitat d’aquells que es postulen per a dirigir el socialisme català representat pel PSC els hi permet manifestar les seves opinions amb la finalitat de convèncer als militants de les diferents agrupacions de que la seva opció és la més adient, i que els delegats o delegades que assisteixin a l’esdeveniment la puguin debatre, defensar i votar.

Sempre amb llibertat, sense coaccions i seguin les regles del joc establertes, és a dir, respectant i seguint els estatuts dels que el PSC, com qualsevol organització democràtica, s’ha dotat a través dels seus òrgans de decisió.

I amb tota seguretat, hem d’aprofitar aquest Congrés per adequar aquests estatuts i variar la mecànica democràtica de les decisions i així sistematitzar molt més la participació del conjunt de la militància.

Però això no implica que la democràcia interna hagi estat una assignatura pendent en la presa de decisions del conjunt de la militància del PSC. El que possiblement ha mancat ha sigut la voluntat binomial (dirigents-militància) d’exigir la participació que correspon.

He participat en molts processos congressuals, i quan les meves tesis i propostes no han estat recolzades per la majoria, sempre he tingut un cert sentiment de frustració que, suposo, tenen tots aquells que perden un posicionament; però el joc democràtic es basa en l’aritmètica representativa i, “el tanto tienes tanto vales”, és un principi que tot aquell que participa en democràcia organitzativa, ha d’assumir. Però sempre he pogut dir la meva, en l’àmbit de representació i de debat que hem corresponia, i sempre he pogut analitzar la gestió d’aquells que democràticament, i seguint les regles del joc, han estat escollits, amb el vot majoritari de l’organització, encara que hagi sigut sense el meu recolzament explícit.

En aquest congrés, els MILITANTS (en majúscula), a través dels seus DELEGATS i DELEGADES (en majúscula) escollits democràticament  en els diferents assemblees de les Agrupacions Locals, no només haurem de decidir qui dirigirà el PSC durant els propers quatre anys, haurem de debatre i marcar directrius internes i externes que haurà de defensar el militant que serà Primer Secretari. Posicionaments que tots els militants i simpatitzants han tingut l’oportunitat de DEBATRE (en majúscula) en el sí de les Agrupacions Locals o Sectorials, presentant les esmenes i propostes que hem cregut convenient.

I a partir d’aquí, el dia 18 de desembre, els MILITANTS (en majúscula) a través dels seus DELEGATS i DELEGADES decidirem si des del PSC hem de defensar polítiques d’esquerres més incisives; o si ens hem de mantenir lleials al principi del catalanisme federal o advocar pel catalanisme  de l’autodeterminació; o si hem de fer sentir al Congrés la nostra veu quan es tractin temes que, sense concurrència, afectin a Catalunya, o bé ens hem de posicionar com un partit amb la visió simple del nacionalisme. I també, haurem de defensar si hem de variar el sistema organitzatiu i de funcionament.

Però sempre amb i des dels principis de democràcia interna que ha tingut, té i tindrà el Partit dels Socialistes de Catalunya.