Totes les postures són respectables i, si d’alguna cosa ens
hem d’enorgullir els militants del PSC és de la nostra pluralitat i del
respecte a totes les posicions.
Per això, de cara al 12è Congrés a celebrar d’aquí uns dies,
la legitimitat d’aquells que es postulen per a dirigir el socialisme català
representat pel PSC els hi permet manifestar les seves opinions amb la finalitat
de convèncer als militants de les diferents agrupacions de que la seva opció és
la més adient, i que els delegats o delegades que assisteixin a l’esdeveniment la
puguin debatre, defensar i votar.
Sempre amb llibertat, sense coaccions i seguin les regles
del joc establertes, és a dir, respectant i seguint els estatuts dels que el
PSC, com qualsevol organització democràtica, s’ha dotat a través dels seus òrgans
de decisió.
I amb tota seguretat, hem d’aprofitar aquest Congrés per adequar
aquests estatuts i variar la mecànica democràtica de les decisions i així sistematitzar
molt més la participació del conjunt de la militància.
Però això no implica que la democràcia interna hagi estat una
assignatura pendent en la presa de decisions del conjunt de la militància del
PSC. El que possiblement ha mancat ha sigut la
voluntat binomial (dirigents-militància) d’exigir la participació que
correspon.
He participat en molts processos congressuals, i quan les
meves tesis i propostes no han estat recolzades per la majoria, sempre he
tingut un cert sentiment de frustració que, suposo, tenen tots aquells que
perden un posicionament; però el joc democràtic es basa en l’aritmètica
representativa i, “el tanto tienes tanto vales”, és un principi que tot aquell que
participa en democràcia organitzativa, ha d’assumir. Però sempre he pogut dir la
meva, en l’àmbit de representació i de debat que hem corresponia, i sempre he
pogut analitzar la gestió d’aquells que democràticament, i seguint les regles
del joc, han estat escollits, amb el vot majoritari de l’organització, encara
que hagi sigut sense el meu recolzament explícit.
En aquest congrés, els MILITANTS (en majúscula), a través
dels seus DELEGATS i DELEGADES (en majúscula) escollits democràticament en els diferents assemblees de les Agrupacions
Locals, no només haurem de decidir qui dirigirà el PSC durant els propers
quatre anys, haurem de debatre i marcar directrius internes i externes que
haurà de defensar el militant que serà Primer Secretari. Posicionaments que tots
els militants i simpatitzants han tingut l’oportunitat de DEBATRE (en
majúscula) en el sí de les Agrupacions Locals o Sectorials, presentant les esmenes
i propostes que hem cregut convenient.
I a partir d’aquí, el dia 18 de desembre, els MILITANTS (en majúscula)
a través dels seus DELEGATS i DELEGADES decidirem si des del PSC hem de defensar
polítiques d’esquerres més incisives; o si ens hem de mantenir lleials al
principi del catalanisme federal o advocar pel catalanisme de l’autodeterminació; o si hem de fer sentir
al Congrés la nostra veu quan es tractin temes que, sense concurrència, afectin
a Catalunya, o bé ens hem de posicionar com un partit amb la visió simple del
nacionalisme. I també, haurem de defensar si hem de variar el sistema organitzatiu
i de funcionament.
Però sempre amb i des dels principis de democràcia interna
que ha tingut, té i tindrà el Partit dels Socialistes de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari