En ocasiones veo técnicos

Si dels polítics municipals depengués, moltes de les situacions generades per la difícil situació econòmica i social que pateix el conjunt de la societat, estarien solucionades.

Viure més de prop la realitat de la ciutadania, com succeeix en el desenvolupament de la tasca política local, fa que els gestors polítics rebin amb més intensitat les inquietuds i les necessitats de la societat i, alhora, els obliga a cercar solucions urgents en paral·lel la urgència de la mateixa necessitat manifestada pel ciutadà o ciutadana.

Però de tenir la solució a poder aplicar-la va un món perquè, en molts casos, la lògica de l’administració no té res a veure amb la lògica de la realitat, i allò que en qualsevol àmbit privat podria solucionar-se amb facilitat i rapidesa, a l’àmbit administratiu públic és complica de tal manera que les solucions són inaplicables o, quan es poden aplicar, ja no són efectives.

Un tràmit senzill, quan entra en el mecànica de l’administració, és pot convertir en una travessia inacabable que, de produir-se en el desert, la resolució seria com un miratge en forma d’oasis. No cal dir si aquest tràmit és realment complicat!.

I és normal que el ciutadà no ho entengui, de la mateixa manera que també és normal que el ciutadà traslladi la seva incomprensió i, perquè no?, indignació, al que pensa que és responsable d’una aparent (que en molts casos no ho és) ineficàcia administrativa: el polític.

Però, a qui hauria de traslladar aquest  polític la seva indefensió vers un sistema il·lògic i, en molts casos, sense sentit?. Doncs al tècnic que, sense sense ser el culpable del sistema (que paradoxalment té la capacitat de canviar el propi poític, encara que d'un altre àmbit), ha se ser fidel a la seva responsabilitat, havent de fiscalitzar el compliment d’una mecànica administrativa que, per molt desmanegada i incoherent que sigui, s’ha de complir, convertint-se en el malson del polític que veu com lo més senzill és converteix en lo més complicat.

Per això, com deia una companya regidora, hem sento identificat amb el nen d’aquell anunci que tenint un "sisè sentit" diu allò de, en ocasiones veo tècnicos.