Si dels polítics municipals depengués, moltes de les
situacions generades per la difícil situació econòmica i social que pateix el
conjunt de la societat, estarien solucionades.
Viure més de prop la realitat de la ciutadania, com succeeix
en el desenvolupament de la tasca política local, fa que els gestors polítics rebin
amb més intensitat les inquietuds i les necessitats de la societat i, alhora, els
obliga a cercar solucions urgents en paral·lel la urgència de la mateixa
necessitat manifestada pel ciutadà o ciutadana.
Però de tenir la solució a poder aplicar-la va un món
perquè, en molts casos, la lògica de l’administració no té res a veure amb la
lògica de la realitat, i allò que en qualsevol àmbit privat podria
solucionar-se amb facilitat i rapidesa, a l’àmbit administratiu públic és
complica de tal manera que les solucions són inaplicables o, quan es poden
aplicar, ja no són efectives.
Un tràmit senzill, quan entra en el mecànica de l’administració,
és pot convertir en una travessia inacabable que, de produir-se en el desert, la
resolució seria com un miratge en forma d’oasis. No cal dir si aquest tràmit és
realment complicat!.
I és normal que el ciutadà no ho entengui, de la mateixa
manera que també és normal que el ciutadà traslladi la seva incomprensió i,
perquè no?, indignació, al que pensa que és responsable d’una aparent (que en
molts casos no ho és) ineficàcia administrativa: el polític.
Però, a qui hauria de traslladar aquest polític la seva indefensió vers un sistema il·lògic
i, en molts casos, sense sentit?. Doncs al tècnic que, sense sense ser el culpable del sistema (que paradoxalment té la capacitat de canviar el propi poític, encara que d'un altre àmbit), ha se ser fidel a la seva
responsabilitat, havent de fiscalitzar el
compliment d’una mecànica administrativa que, per molt desmanegada i incoherent
que sigui, s’ha de complir, convertint-se en el malson del polític que veu com lo
més senzill és converteix en lo més complicat.
Per això, com deia una companya regidora, hem sento
identificat amb el nen d’aquell anunci que tenint un "sisè sentit" diu allò de,
en ocasiones veo tècnicos.
Cap comentari:
Publica un comentari