Cal recordar

De vegades, la incontinència verbal que amaga un afany excessiude sortir  als mitjans de comunicació passa factura, i deixa en evidència la falta de credibilitat que traslladen alguns polítics a l’opinió pública quan, de manera inconscient (o conscient), menteixen vilment per amagar que “se les ha pillao con el carrito del helao.

Surt anunciat al Butlletí Oficial la subhasta d’una part de l’herència Anllò i, en comptes de considerar-ho una bona notícia i reconèixer, encara que sigui amb el silenci, que amb la seva acció “censurista” ha fer perdre un any per una falta de criteri, de rigor polític i excés d’arbitrarietat amb els objectius, el cap de l’oposició municipal carrega tintes i es permet el luxe d’afirmar que això segueix el” full de ruta” que ell havia marcat, sense pensar que un “és hostatge de les seves paraules”.

Cal recordar que una moció de censura al 2010, encapçalada pel ara cap de l’oposició, va paralitzar que a la tardor d’aquell any sortís publicat el mecanisme per a subhastar aquesta herència.

Cal recordar que l’equip de Govern previ a la moció de censura, del qual formava part el cap de l’oposició, va decidir el mecanisme solució, encara que desprès de la moció, el ara cap de l’oposició, abans alcalde, va reconèixer que no ho tenia present. No ho recordava.

Cal recordar que l’equip de Govern previ a la moció de censura, del qual formava part el cap de l’oposició, va reclamar a la Generalitat els tributs i impostos generats per aquesta herència i que, fins i tot, es va buscar un mecanisme de valoració immobiliària que, de no ser per la negativa del ara cap de l’oposició, hagués permès que ara l’Ajuntament fos propietari d’un dels edificis més valorats dels que ara surten a subhasta.

Cal recordar que l’equip de Govern previ a la moció de censura, del qual formava part el cap de l’oposició, tenia clar quin era el destí de l’herència Anlló; i cal recordar que l’ara cap de l’oposició quan es va erigir alcalde encapçalant la moció de censura, es va desdir i va prometre a totes les entitats de la població que l’herència era d’ells.

I cal recordar que desprès ha hagut de tornar-se a desdir, públicament, del seu compromís.

De la mateixa manera que cal preguntar-se, sense malicia ni segones intencions, per què els advocats del grup que encapçala l’ara cap de l’oposició, llavors alcalde per censura quan va prometre a les entitats que tota l’herència era per a ells i que desprès es va desdir, són els mateixos que representen al grup municipal al que pertany l’ara cap de l’oposició  i que, quan era alcalde, va defensar els “interessos” de les entitats aconsellat per aquests professionals de l’advocacia.

Només cal recordar i constatar per arribar a una clara conclusió: si l’afer de l’herència Anlló hagués continuat en mans de l’ara cap de l’oposició, abans alcalde per censura, ens trobaríem en el camí erràtic que va iniciar quan va arribar a l’alcaldia, amb un full de ruta (si és que el tenia) que hagués fet embarrancar i paralitzar els projectes de ciutat que ara, amb la subhasta, poden començar a fer-se realitat.