De vegades, la incontinència verbal que amaga un afany excessiude sortir als mitjans de comunicació passa factura, i deixa en evidència la falta de credibilitat que traslladen alguns polítics
a l’opinió pública quan, de manera inconscient (o conscient), menteixen vilment
per amagar que “se les ha pillao con el carrito del helao.

Cal recordar que una moció de censura al 2010, encapçalada
pel ara cap de l’oposició, va paralitzar que a la tardor d’aquell any sortís
publicat el mecanisme per a subhastar aquesta herència.
Cal recordar que l’equip de Govern previ a la moció de
censura, del qual formava part el cap de l’oposició, va decidir el mecanisme
solució, encara que desprès de la moció, el ara cap de l’oposició, abans
alcalde, va reconèixer que no ho tenia present. No ho recordava.
Cal recordar que l’equip de Govern previ a la moció de
censura, del qual formava part el cap de l’oposició, va reclamar a la
Generalitat els tributs i impostos generats per aquesta herència i que, fins i
tot, es va buscar un mecanisme de valoració immobiliària que, de no ser per la
negativa del ara cap de l’oposició, hagués permès que ara l’Ajuntament fos
propietari d’un dels edificis més valorats dels que ara surten a subhasta.
Cal recordar que l’equip de Govern previ a la moció de
censura, del qual formava part el cap de l’oposició, tenia clar quin era el
destí de l’herència Anlló; i cal recordar que l’ara cap de l’oposició quan es
va erigir alcalde encapçalant la moció de censura, es va desdir i va prometre a
totes les entitats de la població que l’herència era d’ells.
I cal recordar que desprès ha hagut de tornar-se a desdir,
públicament, del seu compromís.
De la mateixa manera que cal preguntar-se, sense malicia ni
segones intencions, per què els advocats del grup que encapçala l’ara cap de l’oposició,
llavors alcalde per censura quan va prometre a les entitats que tota l’herència
era per a ells i que desprès es va desdir, són els mateixos que representen al
grup municipal al que pertany l’ara cap de l’oposició i que, quan era alcalde, va defensar els “interessos”
de les entitats aconsellat per aquests professionals de l’advocacia.
Només cal recordar i constatar per arribar a una clara conclusió:
si l’afer de l’herència Anlló hagués continuat en mans de l’ara cap de
l’oposició, abans alcalde per censura, ens trobaríem en el camí erràtic que va
iniciar quan va arribar a l’alcaldia, amb un full de ruta (si és que el tenia) que
hagués fet embarrancar i paralitzar els projectes de ciutat que ara, amb la
subhasta, poden començar a fer-se realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari