dilluns, 31 d’octubre de 2011

Molta ambigüitat amb la que el PP es ha presentat el seu programa electoral, però les poques dades que ha donat el seu presidenciable posen de manifest una capacitat imaginativa sense precedents per a sortir de la maleïda crisi.

Una recepta màgica que hauria de fer dubtar, o no, al conjunt de treballadors i treballadores d’aquest país de quina opció no han d’escollir a l’hora de dipositar el vot a les urnes el proper dia 20 de novembre.

Un plantejament que podríem denominar re-baixa (doble baixada) equilibrada, és a dir, baixar impostos a les rendes més altes i, com a mesura compensatòria, baixar salaris.
Amb aquesta fórmula, el PP pretén incentivar el consum, paradoxalment, posant menys diners a les butxaques del consumidors; pretén que el gran capital, amb l’aplicació d’aquestes mesures, vencin les sinergies negatives d’una precarietat que ells mateixos van provocar i de la que, solidàriament, han fet partícips a tots els ciutadans; pretén que les entitats financeres, amb un minvament considerable de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, tornin a obrir l’aixeta dels crèdits al consum; fins i tot el PP pretén reactivar el mercat immobiliari, incentivant l’adquisició d’habitatge.

Segur que la pretensió del PP era convèncer-me de que, si en Mariano Rajoy arriba a la presidència, desapareixeran les polítiques d’austeritat i les tisorades, i ho ha aconseguit. Amb el PP, no tindrem amb què ser més austers ni tindran d’on retallar.

Si el programa presentat pel PP, (del tot distanciat de la realitat), fos l’explosió d’una supernova, els seus dirigents, (per la mateixa desconnexió amb la mateixa realitat), serien els neutrins, és a dir, partícules gairebé sense massa (propostes), a les quals no els agrada interaccionar amb res (sempre d’esquenes a les necessitats de la ciutadania) i que escapen ràpidament de tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada