OOFF. Legítim sí, encara que de dubtosa moralitat

La pujada d’impostos i taxes és una de les qüestions que permet fer més demagògia i que possibilita la utilització d’arguments de caire populista que, per “jugar” amb la situació de crisi que pateix una gran part de la ciutadania, són actituds que emmalalteixen de les dosi de moralitat política necessàries o, como a mínim, que els hi sobra frivolitat.

Quan avui, l’oposició  justificava el seu vot contrari  a l’aprovació de les Ordenances Fiscals de Sant Feliu de Guíxols amb l’únic argument de “la complicada situació econòmica i la inconveniència de fer créixer la pressió fiscal” però, recolzant-se alhora, en les errònies i injustes decisions supramunicipals (Generalitat i Estat), estaven reconeixent l’encert del Govern Municipal en l’elaboració d’aquestes ordenances.

Per a seguir els arguments utilitzats avui al Ple Municipal pels grups de l’oposició, és cert que s’aplica (encara no de manera generalitzada) l’IPC previsible. Però clar, tots els serveis que ha de prestar l’Ajuntament (que som tots els ciutadans i ciutadanes) a través d’empreses  amb contractes en vigor també repercutiran aquest IPC a l’Ajuntament, que continuem sent tots els ciutadans i ciutadanes.

És cert, es pugen les taxes d’Escola Bressol i Escola de Música, però en un percentatge molt més petit que el que hauríem d’assumir els pares si s’apliquessin les retallades de la Generalitat i que, de manera solidària i coherent, assumeix l’Ajuntament, que som tots els ciutadans i ciutadanes.

Si, també és cert que es bonifiquen activitats econòmiques amb la finalitat de generar ocupació que, sembla que aquests grups s’han oblidat, és la principal conseqüència de la crisi i un dels principals objectius per a contribuir en la seva solució que ha de tenir l’Ajuntament, que som tots els ciutadans i ciutadanes.

Les bonificacions s’incrementen, com a contribució de l’Ajuntament, que som tots els ciutadans i ciutadanes, per a pal·liar en lo possible la necessitat que pateixen alguns dels nostres conciutadans.

No és just, encara que sigui legítim i comprensible, que algú utilitzi situacions de precarietat per a treure rèdit polític, fen ús de la demagògia i les males i interessades males interpretacions; això només ho fan aquells polítics que pertanyen a partits sectaris, tant siguin de dretes o d’esquerres en els seus plantejaments pràctics, que no ideològics.