dissabte, 1 d’octubre de 2011

La paciència del pacient

És normal que els responsables polítics de la sanitat pública a Catalunya substitueixin el mot “pacient” per “usuari” per a qualificar la persona que precisa dels serveis mèdics, encara que s’hauria de complementar amb “possible usuari”, ja que la necessitat de l’ús no garanteix l’accés al tractament de la malaltia.

Continuar utilitzant pacient com a definició del malalt seria caure en una permanent redundància, per què si ha un mot per a conceptuar, comparar o emfatitzar l’índex de paciència que pot tenir una persona aquest és la paraula pacient.

Fins ara, fer la comparativa amb Job (“tens més paciència que el sant Job”) era afirmar que el grau de tolerància a les malifetes o atacs aliens era infinit.

En aquest moment, és la paraula “pacient” qui ha agafat el relleu a Job, però clar dir, que “tens més paciència que un pacient de la sanitat pública catalana” no és gramaticalment correcte. Seria com dir “surts de dins de casa” o puges cap a munt”, per això, i encertadament, el Conseller de Sanitat ha decidit utilitzar “usuari”.

Perquè veient l’espoli que s’està fent contra la sanitat pública catalana es pot afirmar que els ciutadans i ciutadanes hem tingut la paciència d’un pacient però que, malgrat alguns pensaven el contrari, tenia limitis.

Lo curiós és que ara volen continuar jugant amb la paciència dels usuaris, i desprès de retallar serveis i posar en perill la vida dels malalts catalans, valorant les urgències des de la perspectiva burocràtica i merament econòmica, demanen àrnica a través d’un pacte d’Estat per a no posar en perill el sistema sanitari estatal, quan la seva incompetència competencial sobre sanitat a Catalunya ha destrossat un servei bàsic i que havia arribat a un nivell de qualitat exemplarment necessari.

Però ja no valen arguments exculpatoris, ni maniobres manipuladores. La societat catalana ja ha dit prou a la inconsciència conscient d’aquells que, des de la irresponsabilitat, ara busquen fórmules per a distreure l’atenció mitjançant comparatives odioses del ratis d’utilització en altres països, amb la finalitat de justificar copagaments que, com a mínim, implicaran fer un pas per eliminar la universalitat del sistema sanitari que va fer realitat Ernest Lluch, i convertint-lo en un servei que no estarà a l’abast de tothom.

Els pacients ja hem deixat de ser pacients.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada