Creuers a Palamós en perill

No feia falta tenir el do del vident per a preveure el quepodia passar si no es prenien mesures consolidades, perquè les solucions al tràfic de passatgers de tercers països (no provinents de l’UE) amb escala al Port de Palamós, no podien ser fruit de pegats temporals si, com semblava, l’aposta de la Generalitat era que Palamós es convertís en un referent de creuers a Catalunya, rere Barcelona i Tarragona.

I aquest va ser el motiu de que als anys 90, primer com a responsable Nacional de Ports d’UGT, com a Secretari d’Organització de la Federació Nacional de Transports, com a responsable Estatal, o com a Secretari General del Sindicat de Transports, Comunicacions i Mar  apel·lés al sentit comú i a la previsió futura dels gestors polítics de cada moment per a què, mitjançant modificacions normatives i legals, l’ambició “creuerista” del ports de Palamós fos una realitat.

Ara, amb l’eliminació de fronteres a l’UE i la creació de l’espai Schengen, aquesta legítima aspiració de l’hinterland del port de Palamós, ara ja consolidada, està en perill i el potencial tràfic de passatgers es veu realment esbiaixat.

Recordo les converses amb Manel Nadal, llavors diputat al Parlament de Catalunya, i els seus esforços per a fer arribar el tema a “bon port” (mai millor dit).

Recordo també les converses amb la Jùlia Garcia Valdecasas a la Delegació del Govern a Barcelona quan, en una conversa juntament amb el Secretari General de Transports, E. Rodríguez, reivindicant que en la seguretat al Metro de Barcelona s’impliqués  les forces de seguretat de l’Estat, vam acabar parlant del Port de Palamós i de la situació precària que la duana en  aquesta infraestructura portuària se estava produint.

En aquella conversa es va apuntar la possibilitat de fer una “delegació” de la duana aeroportuària a Palamós, però només com un solució puntual i no permanent.

Malauradament es van tancar els ulls, la temporalitat es va traduir en permanència i els "avisos per a navegants” que vam llençar des de l’UGT no van tenir el ressò necessari que ara, d’haver tingut la capacitat de preveure esdeveniments com és obligació dels gestors polítics, no posarien en perill un dels motors econòmics i socials de la Costa Brava.

Un greu problema que necessita una més que urgent, immediata aplicació de mesures, que no poden passar per una qüestió competencial entre Espanya i Catalunya que algú, malauradament i de manera interessada, voldrà utilitzar com a eina política i que, sens dubte, complicarà la possible solució.