divendres, 14 d’octubre de 2011

Copagament sanitari: tirar els teixos a la mort

Ara, com si els ciutadans i ciutadanes no féssim la nostra aportació a les arques públiques de manera directa o indirecta mitjançant impostos i tributs,  i utilitzant una de les tècniques de manipulació més antigues com és distreure l’atenció traslladant la sensació de culpabilitat per un suposat mal ús o abús, volen justificar una sobre aportació econòmica dels malalts al sosteniment de la sanitat pública.

No tenen escrúpols, i vulnerant un els principis de la convivència, com és el dret a una vida digna, juguen amb la salut de les persones, fent una aposta clara per la precarietat sanitària.

No pensen, o els importa un rave, que siguin els més necessitats, els malalts que no tenen la sort de poder accedir a la sanitat privada, els que hauran de suportat l’encariment d’aquest servei bàsic, ja que quan la precarietat econòmica i social és un fet contrastable, els governants d’aquest país tenen la brillant idea d’elevar la pressió fiscal als que no tenen amb què pagar, eximint als que tenen més possibilitats.

Però això sí, l’objectiu és estalviar i ho faran amb tota seguretat i, a més a amés, amb l’aplicació d’aquesta perversa fórmula podran continuar amb les retallades ja que, a menys malalts que puguin accedir a la sanitat pública per no poder fer front a aquesta sobre aportació denominada copagament, menys necessitat de recursos i d’infraestructures sanitàries. Ni a l’Alemanya dels anys 30 i 40 del segle XX  aplicaven mecanismes tan sibil·lins.

No és just, és inhumà i impropi d’un país de progrés que aspira a situar-se al capdavant d’Europa amb un pes específic propi flirtejar amb la vida que, en termes sanitaris, seria com tirar els teixos a la mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada