Ara, com si els ciutadans i
ciutadanes no féssim la nostra aportació a les arques públiques de manera
directa o indirecta mitjançant impostos i tributs, i utilitzant una de les tècniques de
manipulació més antigues com és distreure l’atenció traslladant la sensació de culpabilitat
per un suposat mal ús o abús, volen justificar una sobre aportació econòmica dels
malalts al sosteniment de la sanitat pública.
No tenen escrúpols, i vulnerant un
els principis de la convivència, com és el dret a una vida digna, juguen amb la
salut de les persones, fent una aposta clara per la precarietat sanitària.
No pensen, o els importa un rave,
que siguin els més necessitats, els malalts que no tenen la sort de poder
accedir a la sanitat privada, els que hauran de suportat l’encariment d’aquest
servei bàsic, ja que quan la precarietat econòmica i social és un fet
contrastable, els governants d’aquest país tenen la brillant idea d’elevar la
pressió fiscal als que no tenen amb què pagar, eximint als que tenen més possibilitats.
Però això sí, l’objectiu és
estalviar i ho faran amb tota seguretat i, a més a amés, amb l’aplicació d’aquesta
perversa fórmula podran continuar amb les retallades ja que, a menys malalts
que puguin accedir a la sanitat pública per no poder fer front a aquesta sobre aportació
denominada copagament, menys necessitat de recursos i d’infraestructures sanitàries.
Ni a l’Alemanya dels anys 30 i 40 del segle XX aplicaven mecanismes tan sibil·lins.
No és just, és inhumà i impropi d’un
país de progrés que aspira a situar-se al capdavant d’Europa amb un pes
específic propi flirtejar amb la vida que, en termes sanitaris, seria com tirar
els teixos a la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada