Avui, a la 5ª desfilada canina organitzada per l’associació Galgos 112, he tingut la sort d’entregar
el premi al gos “més guapo” i, la veritat, és que era molt maco. No sé si el “més”
però sí un dels més macos dels molts i molts que avui han desfilat.
Una jornada festiva, amb una exhibició de la unitat canina
dels Mossos d’Esquadra, seguint el concurs de desenes i desenes de gossos en
les diferents categories i, per finalitzar amb la desfilada del galgos (gossos
llebrers) adoptats i per adoptar.
Si l’organització el que pretenia era continuar incidint en
la conscienciació de la població vers aquests gossos, ho ha aconseguit amb
escreix per què si qualsevol maltractament d’animals mereix la condemna més dura, quan l’Esther ens ha explicat alguna de
les històries que han patit aquests animals i mostrat la salvatjada que algun
desaprensiu individu ha comés contra un gos de Tarragona (que no recordo el seu
nom), disparant-li a la pota per haver caçat una gallina, l’empatia surt de
manera incontrolable.
I el que és curiós és
que aquest magnífic animal no ha perdut la confiança en l’ésser humà i avui,
coix, ha mostrat davant tots als assistents, la docilitat, la noblesa i la intel·ligència
del galgo que el fa merèixer l’oportunitat de demostrar la seva fidelitat a
qualsevol llar. Que l’operació a la que es sotmetrà demà, surti bé!
L’acte organitzat per Galgos 112, em fa admirar molt més al “trasto”
de quatre potes que tinc a casa, un yorkshire que, com jo dic, és el meu fill
pelut, encara que avui, si no tingués el Trasto vivint a casa, em plantejaria
molt seriosament adoptar un galgo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada