diumenge, 16 d’octubre de 2011

Adoptar un galgo, per què no?

Avui, a la 5ª desfilada canina organitzada per l’associació Galgos 112, he tingut la sort d’entregar el premi al gos “més guapo” i, la veritat, és que era molt maco. No sé si el “més” però sí un dels més macos dels molts i molts que avui han desfilat.

Una jornada festiva, amb una exhibició de la unitat canina dels Mossos d’Esquadra, seguint el concurs de desenes i desenes de gossos en les diferents categories i, per finalitzar amb la desfilada del galgos (gossos llebrers) adoptats i per adoptar.

Si l’organització el que pretenia era continuar incidint en la conscienciació de la població vers aquests gossos, ho ha aconseguit amb escreix per què si qualsevol maltractament d’animals mereix la condemna més  dura, quan l’Esther ens ha explicat alguna de les històries que han patit aquests animals i mostrat la salvatjada que algun desaprensiu individu ha comés contra un gos de Tarragona (que no recordo el seu nom), disparant-li a la pota per haver caçat una gallina, l’empatia surt de manera incontrolable.

I el que és curiós  és que aquest magnífic animal no ha perdut la confiança en l’ésser humà i avui, coix, ha mostrat davant tots als assistents, la docilitat, la noblesa i la intel·ligència del galgo que el fa merèixer l’oportunitat de demostrar la seva fidelitat a qualsevol llar. Que l’operació a la que es sotmetrà demà, surti bé!

L’acte organitzat per Galgos 112, em fa admirar molt més al “trasto” de quatre potes que tinc a casa, un yorkshire que, com jo dic, és el meu fill pelut, encara que avui, si no tingués el Trasto vivint a casa, em plantejaria molt seriosament adoptar un galgo.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada