diumenge, 18 de setembre de 2011

Vendre en qualsevol idioma

Avui, un ciutadà es queixava de que alguns dels rètols corporatius de les diferents marques de cotxes que s’exposaven a la fira Autocasió estaven en castellà quan, de manera obligada, haurien d’estar només en català.

És cert, en aquests moments en que s’està qüestionant per part de la justícia les directrius educatives de la nostre llengua, a instàncies de partits que, un i altre cop, basen la seva legitimitat programàtica en un atac indiscriminat contra Catalunya, s’ha de visualitzar la voluntat de la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de que el català és la nostra llegua vehicular.

Però, alhora, em pregunto si en aquests moments en els que una profunda crisi impedeix la normalitat consumista i el moviment de diners, i que un sector com el automobilístic (com d’altres) pateix un importantíssim retrocés en el seu volum de negoci, s’ha de qüestionar la utilització d’altres idiomes per a incentivar al client potencial, amb l’única finalitat de demostrar el compromís amb la normalització del català.

Crec que no és just ni rendible social ni econòmicament que, si el màrqueting del concessionaris de l’automòbil consideren que un producte a la venda té més possibilitats de ser adquirit anunciant-lo com “en venta” o “for sale” o “ocasión”, el rebutgem quan no s’anuncia com “en venda” o “ocasió”.

Satanitzar la marca que utilitza altres idiomes per a promocionar els seus articles és la més clara demostració d’una política excloent i intolerant que utilitzen aquells que ens volen excloure des de la intolerància.

Com em deia avui el comercial d’un concessionari de vehicles, el que interessa és posar el cartell de “venut” o “vendido” un cop tancada una operació, en l’idioma que sigui, perquè això representa dinamització econòmica, que és realment l’objectiu que ha de perseguir tothom.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada