L’escrapbooking i les “manualidades”

Segons la definició, l'scrapbooking és un mètode per a conservar histories personals i familiars en forma de fotografies, mitjans de comunicació impresos, i records en àlbums decorats. L'scrapbook és el terme anglès per definir un llibre de retalls, és a dir, la tècnica de personalitzar àlbums de fotografies.

Aparentment són aquelles tècniques que, a manera d’assignatura, ens impartien a primària i al batxiller elemental (ja fa molts anys) i que s’anomenava “manualidades”. Una “maria” que et feia la guitza però que al final sempre ( o quasi sempre ), t’aprovaven).

Doncs bé, aquella tècniques que els nois rebutjaven per considerar-les “cursis” i impròpies del sexe masculí, s’han convertit ara en un hobby seguit per milions i milions de persones, dels dos sexes, tal i com vaig veure a la I Fira d’scrapmaniàtics celebrada a Sant Feliu de Guíxols, el proppassat 11 de setembre.

Això sí, la tècnica pràcticament la mateixa i els motius directament proporcionals a l’evolució del món, però les eines i els mitjans completament diferents; possiblement, si els nois del meu temps d’estudiant a La Salle, haguéssim tingut al nostre abast tots aquests mecanismes i estris, l'scrapbooking hagués sigut una assignatura “desitjada”.

Assecadores, “troquels” de mil i una formes, tisores especials, cintes, pegaments especials (encara recordo el “Y Medio”) papers, talladores, etc.

Si bé és cert que amb més mitjans i materials el treball es fa més fàcil, no és menys cert que el bon gust i la imaginació continua sent la base de les creacions dels practicants d’aquesta tècnica, com van demostrar les desenes i desenes de persones que van participar als tallers d’scrapmaniàtics.