Segons la definició, l'scrapbooking és un mètode per a conservar histories personals i familiars en forma de fotografies, mitjans de comunicació impresos, i records en àlbums decorats. L'scrapbook és el terme anglès per definir un llibre de retalls, és a dir, la tècnica de personalitzar àlbums de fotografies.
Aparentment són aquelles tècniques que, a manera d’assignatura, ens impartien a primària i al batxiller elemental (ja fa molts anys) i que s’anomenava “manualidades”. Una “maria” que et feia la guitza però que al final sempre ( o quasi sempre ), t’aprovaven).
Doncs bé, aquella tècniques que els nois rebutjaven per considerar-les “cursis” i impròpies del sexe masculí, s’han convertit ara en un hobby seguit per milions i milions de persones, dels dos sexes, tal i com vaig veure a la I Fira d’scrapmaniàtics celebrada a Sant Feliu de Guíxols, el proppassat 11 de setembre.
Això sí, la tècnica pràcticament la mateixa i els motius directament proporcionals a l’evolució del món, però les eines i els mitjans completament diferents; possiblement, si els nois del meu temps d’estudiant a La Salle, haguéssim tingut al nostre abast tots aquests mecanismes i estris, l'scrapbooking hagués sigut una assignatura “desitjada”.
Assecadores, “troquels” de mil i una formes, tisores especials, cintes, pegaments especials (encara recordo el “Y Medio”) papers, talladores, etc.
Si bé és cert que amb més mitjans i materials el treball es fa més fàcil, no és menys cert que el bon gust i la imaginació continua sent la base de les creacions dels practicants d’aquesta tècnica, com van demostrar les desenes i desenes de persones que van participar als tallers d’scrapmaniàtics.
podeu visitar el meu blog per veure un ampli reportatge de la fira Scrapmaniatics, on com molt bé diu Juanjo Garcia hi van participar gent dels dos sexes com a talleristes i com a participants als tallers:
ResponSuprimeixcoses d'scrap