divendres, 30 de setembre de 2011

Amb els Serveis Socials no es juga


A l’any 1984, durant el Govern socialista d’en Josep Vicente, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va crear l’àrea de Serveis Socials, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de precarietat personal o familiar que poguessin patir ciutadans i ciutadanes de la ciutat, en aquell present o en un futur.

Al llarg del temps, aquest àrea s’ha convertit en un referent en el territori gràcies a una contrastada i indiscutible capacitat tècnica que ha sabut adequar-se a les exigències de cada moment més enllà de  normatives legals però, sobre tot, a una gestió liderada per professionals del sector, i en el que els polítics han sigut conscients de que amb aquests temes no es pot frivolitzar ni fer una utilització mediàtica.

Una moció d’urgència presentada pel grup Tots per Sant Feliu al Ple Municipal ordinari del mes de setembre trencava aquest “fair play” que ha durat 27 anys i, malgrat els arguments que els hi demanava respecte en un tema tan sensible, van continuar amb la defensa aferrissada de l’esmentada moció, deixant en evidència el seu desconeixement de la situació real (malgrat han governat fins fa una mica més de 100 dies) i generant dubtes sobre quins eren els veritables interessos que perseguia aquest grup municipal.

No importa que la Regidora de Serveis Socials, Verónica Lahoya, demostrés que aprovar la moció representa un retrocés en el servei que ja s’està prestant des de l’Ajuntament; perquè recolzar la moció és reivindicar retallades.

I no importa que minuts abans, per unanimitat, s’aprovés una moció exigint al Govern català que es faci càrrec dels serveis de la seva competència i que la Generalitat no traslladi la prestació dels mateixos a unes administracions locals amb unes arques malmeses.

Sembla que lo important era presentar un text sota unes sigles (TxSF) amb independència del contingut o de possibles conseqüències posteriors, i amb el clar i únic objectiu de “penjar-se” un medalla mediàtica menyspreant, fins i tot, la tasca dels professionals dels serveis socials que dia a dia estan aplicant fórmules per a minimitzar l’efecte negatiu provocat per la delicada situació de precarietat que estan patint molts ciutadans i ciutadanes d’arreu.

La gent implicada i que desenvolupa la seva activitat a l’àmbit dels serveis socials sap que la seva tasca és silenciosa i discreta, moltes vegades (la majoria) sense reconeixement públic i amb un grau de satisfacció personal que només es pot mesurar des de l’interior de cadascun d’ells o des del corporativisme professional, quan comproven que la seva acció ha servit per a pal•liar els efectes negatius d’alguna situació complicada.

I si ells, els professionals, no és vanaglorien de les seves actuacions, quin dret tenen aquests polítics ocasionals a fer-ho, intentant demostrar, de manera extemporània i fora de lloc, una aparent consciencia social?

En política no tot s’hi val i hi han temes, com els que depenen dels serveis socials a l’àmbit local, amb els que no es pot jugar per aconseguir rèdits polítics. Fer-ho és una temeritat i una manifesta falta de responsabilitat i sensibilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada