dimarts, 30 d’agost de 2011

Un rumb erràtic

Que el Govern estatal està, en aquest moment, marxant un rumb erràtic a la seva política vers el mercat laboral és un fet contrastable que posa en dubta la seva capacitat per aplicar mesures que permetin combatre l’elevat índex d’atur que patim.

No és el govern el culpable de la crisi ni de les seves conseqüències, com la destrucció i no creació d’ocupació. El Govern és culpable de la seva gestió i de seguir les pautes i indicacions europees sense tenir en compte les circumstàncies específiques del país que, mentre no es segueixi una política econòmica comuna a tots els membres de l’UE, són un factor importantíssim a tenir en compte.

Fa uns dies el Consell de Ministres aprovava el recolzament polític a la temporalitat contractual com a mesura de creació d’ocupació quan no fa gaires dates apostava, d’una manera aparentment més lògica, per l’estabilitat en l’ocupació per a combatre la precarietat i l’impuls al consum.

Però a més a més, com a complement a aquesta mesura, ampliava el contracte formació fins a l’edat de 30 anys, (eliminant la ja excessivament elevada de 25 anys), el que representa allargar el període del contracte en precari per a una joventut que ja de per sí veu molta negror a l’horitzó.

Ens parlen de que tots hem d’estar en el mateix vaixell però, qui rema, qui marca el rumb i qui traurà els beneficis quan el vaixell arribi al desitjat bon port?

Amb aquestes mesures continuen sent únicament els treballadors i treballadores (els remers) els que suporten les conseqüències de la crisi fent un esforç absurd per una mala governabilitat, consignació i gestió de la mercaderia (govern), per aconseguir que la càrrega que porta el vaixell només doni rèdits a l’armador (empresaris i inversors de dubtosa qualitat) quan arribi a mans dels veritables estrategues de la crisi (mercats).

Es de desitjar que, el proper 20-N, el canvi que es produirà en el govern de la nau, capità i timoner, que no consignatari, marqui un rumb adient i d’acord amb les inclemències i les condicions de la nau perquè, de no produir-se o caure en mans d’altres interessos de consignació, el més fàcil es que hi hagi un altra “rebel•lió a bord”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada