dilluns, 15 d’agost de 2011

Farisaica Jornada Mundial de la Joventut

Des del més absolut respecte a les creences de cadascun, sempre que aquesta creença fugi de qualsevol tipus d'integrisme que agredeixi la llibertat del no creient; i des de la llibertat del no creient a qüestionar qualsevol acte que vagi en contra del sentit d'aquesta pròpia creença, em vull permetre la llicència de manifestar la meva incredulitat sobre la convocatòria que reunirà a Madrid, durant els propers dies, a milers i de cristians en la denominada Jornada Mundial de la Joventut, acudint a la crida de Benedicto XVI.

Desconec els milions d'euros que mourà aquest esdeveniment (suposo que desenes), i desconec també, encara que imagino que una gran quantitat, quants milions d'aquests hauran de suportar unes ja buides arques públiques, independentment del seu àmbit territorial.

El que sí tinc clar, veient el nivell adquisitiu dels joves que han acudit a aquesta crida (al menys els que opinen en la premsa i televisió), és que el cost per a l'administració pública serà molt més elevat que l'ingrés que generarà aquest esdeveniment, directa o indirectament.
Ni la indústria hotelera (dormen en col•legis i centres religiosos), ni la restauració (no acudeixen a restaurants), ni el transport urbà (viatgen per les ciutats amb subvencions i descomptes), etc., es beneficiaran d'aquest turisme religiós.

Això sí, el cost econòmic serà impressionant, i l'Església Catòlica podrà rendibilitzar un acte de fe, que viurà el seu clímax amb el bany de multituds que rebrà el Papa Ratzinger fregant, opino, una espècie de demostració farisaica que vulnera les pròpies essències del cristianisme, sobretot quan, de manera reiterada, veiem com en alguns països la població, sobretot els més febles (nens, dones, ancians) està sofrint guerra, gana i mort.

Encara que recurrent, la pregunta és inevitable; no seria obligat per la pròpia fe que el cost d'aquesta multitudinària manifestació de fe es dirigís a ajudar a aquests nens que moren desatesos i malalts a Somàlia, per exemple?

No hauria de canalitzar l'Església Catòlica els seus esforços perquè aquests creients demostressin la seva solidaritat amb els més necessitats, en comptes de fer ostentació d'un luxe innecessari i, opino, fora de la lògica temporal actual?

No està l'Església Catòlica, amb aquesta demostració de poder, posant-se a l'altura d'aquelles religions que només saben utilitzar la força perquè ningú oblidi la seva existència i la seva dubtosa influència?

Sincerament crec que la Jornada Mundial de la Joventut és un mal exemple per als nens que, ningú oblidi, demà seran joves, i engrandeix la corroborada esquerda que separa a l'Església Catòlica de la realitat social.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada