divendres, 19 d’agost de 2011

En tot cas, assetjament a l'esglèsia

Ratzinger critica als qui “creient-se deus” decideixen “allò que és just i injust, qui és digne de viure o pot ser sacrificat”.I això ho diu el cap visible de la Església catòlica.

Aquella que ja, a l’any 589, s’auto ordenava extirpar el sacrilegi d’idolatria, antecedent d’aquella inquisició proclamada al 1231 per l’antecessor del Papa Ratzinger, Gregori IX que, per aconseguir les confessions del presumptes heretges, torturava, mutilava i executava.

La mateixa que avalava i donava el poder al denominat “martell dels heretges, la llum d’Espanya, el salvador del seus país, l’honor de la seva ordre”, el dominic Tomás de Torquemada, sinònim de crueltat i fanatisme.

Aquella església que, no fa tants anys, tancava els ulls als actes de l’Alemanya nazi o del feixisme italià, permetent l’execució massiva d’éssers humans.

O que es va posicionar al costat de la dictadura espanyola, posant sota pali la figura del dictador, santificant les seves actuacions de “justícia”, entre elles l’aplicació de la pena de mort.

I aquesta església que, d’una manera injustificable, gira la cara a les necessitats de la gent, permentent la mort i el patiment col·lectiu, entenent que aquestes necessitats són qüestions polítiques i que han de ser els polítics els que les solucionin.

És lògic que Ratzinger es lamenti de l’assetjament als catòlics, però també respon a la lògica que la hipocresia que demostra aquest màrqueting religiós que ha posat en marxa la església catòlica, amb la celebració d’aquest esdeveniment “juvenil”, obtingui la resposta del rebuig social.

Sempre des del respecte, alhora que exigint respecte mutu, però algú ho havia de dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada