dimarts, 9 d’agost de 2011

El PIRMI i els Ajuntaments

Malauradament sempre són els mateixos, els més desprotegits, els que es converteixen en factors correctors per esmenar els desviaments de l’Administració, tant siguin econòmics, burocràtics o socials.

Hem vist, durant aquests últims temps com els treballadors i treballadores (tan pertanyin a l’àmbit públic com al privat), els pensionistes presents (els que ho seran o els que pretenen ser-ho), els estudiants, els aturats, malalts, la ciutadania en general han vist retallats els seus drets presents i futurs patint, directament, tisorades amb l’objectiu de sortir de la crisi el més aviat possible.

Moltes d’aquestes decisions polítiques d’àmbit supramunicipal ha tingut uns incidència molt negativa en l’Administració més propera al ciutadà com és la local, i són els Ajuntaments, encara que sense tenir la competència, els que han de donar resposta, en la majoria dels casos sense tenir solucions, a les exigències i legítims requeriments de la ciutadania.

En aquest moment la Generalitat, adduint situacions de “possible frau”, ha decidit canviar el mecanisme per a fer arribar la Renda mínima d’inserció al seus “beneficiaris”, fent-lo amb grans dosis de “nocturnitat” i, per què no? “certa traïdoria, deixant en situació de greu precarietat a les persones que només tenen aquest ajut per a sobreviure.

I són els Serveis Socials municipals els que es troben en una situació d’indefensió davant dels damnificats d’aquest ajut, ja que al no tenir resposta, s’ha d’afegir la manca de comunicació (és de suposar que per saturació) de la Generalitat.

I són els Serveis Socials municipals els que han de fer un esforç quasi titànic, moltes vegades infructuós, per a convèncer als ciutadans de que l’Ajuntament no té els mitjans per a suplir a la Generalitat.

És difícil pensar que pot succeir si la Generalitat no recupera rapidament la sensibilitat social i no soluciona urgentment el problema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada