
No és el govern el culpable de la crisi ni de les seves conseqüències, com la destrucció i no creació d’ocupació. El Govern és culpable de la seva gestió i de seguir les pautes i indicacions europees sense tenir en compte les circumstàncies específiques del país que, mentre no es segueixi una política econòmica comuna a tots els membres de l’UE, són un factor importantíssim a tenir en compte.
Fa uns dies el Consell de Ministres aprovava el recolzament polític a la temporalitat contractual com a mesura de creació d’ocupació quan no fa gaires dates apostava, d’una manera aparentment més lògica, per l’estabilitat en l’ocupació per a combatre la precarietat i l’impuls al consum.
Però a més a més, com a complement a aquesta mesura, ampliava el contracte formació fins a l’edat de 30 anys, (eliminant la ja excessivament elevada de 25 anys), el que representa allargar el període del contracte en precari per a una joventut que ja de per sí veu molta negror a l’horitzó.
Ens parlen de que tots hem d’estar en el mateix vaixell però, qui rema, qui marca el rumb i qui traurà els beneficis quan el vaixell arribi al desitjat bon port?
Amb aquestes mesures continuen sent únicament els treballadors i treballadores (els remers) els que suporten les conseqüències de la crisi fent un esforç absurd per una mala governabilitat, consignació i gestió de la mercaderia (govern), per aconseguir que la càrrega que porta el vaixell només doni rèdits a l’armador (empresaris i inversors de dubtosa qualitat) quan arribi a mans dels veritables estrategues de la crisi (mercats).
Es de desitjar que, el proper 20-N, el canvi que es produirà en el govern de la nau, capità i timoner, que no consignatari, marqui un rumb adient i d’acord amb les inclemències i les condicions de la nau perquè, de no produir-se o caure en mans d’altres interessos de consignació, el més fàcil es que hi hagi un altra “rebel•lió a bord”.