diumenge, 19 de juny de 2011

Entrar "fins a la cuina"


Ahir es presentava al Mercat de Sant Feliu el número 6 de la revista Milfulls, publicació dels Mercats Sedentaris de Girona, i en la meva intervenció, vaig haver d’admetre un gran desconeixement tècnic sobre el món dels Mercats municipals, més enllà de que vaig néixer a les portes de la Boqueria (literalment), de que fins i tot vaig tenir una parada de fruita (ja fa molts anys) al Mercat del Carme, al barri de Poble Sec de Barcelona, i de que soc un usuari quasi compulsiu dels mercats.

Aquesta publicació de la Xarxa de Mercats Municipal va ratificar un idea que tenia fa molt de temps i que justifica que un dels primers llocs que visito quan arribo a una població és, per deformació professional, el port si és una ciutat de litoral, i el mercat o el lloc a on la població té el seu avituallament habitual.

En una llar, la cuina és el lloc més íntim. A través de la cuina coneixes el caràcter dels seus habitants, els seus possibles, les seves costums, el seu tarannà i la seva manera de viure i entendre la vida.

I, per aquest motiu, si els habitants d’una llar et permeten entrar “fins a la cuina” és que et comencen a considerar un d’ells. I si et permeten “compartir” la cuina, és que ja ets una part intrínseca de la família.

Doncs bé, crec que un Mercat Municipal és com la cuina de casa, és la cuina de la població, i més enllà de que aquesta afirmació per algú sigui una obvietat que no fa falta verbalitzar, entenc que és un axioma sobre el que ha de girar qualsevol acció destinada a impulsar i a posar de manifest el protagonisme que han de tenir els mercats en la quotidianitat de la vida dels habitants d’una ciutat.

Que la gent pugui entrar “fins a la cuina” de la ciutat, és a dir fins al mercat, és donar un pas important per a que es considerin com a casa seva; i això és garantia d’èxit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada