diumenge, 3 d’abril de 2011

Que corrin els diners


Un company de consistori em feia reflexionar mitjançant un acudit.

En època de crisi, un possible client a l’amo d’un hotel.

- Voldria la millor habitació per uns dies. Però abans m’agradaria veure-la. Li deixo 500 euros, preu de l’habitació mentre la veig.

L’amo de l’hotel, pensa. Aquest client menjarà. Més val que li pagui els 500 euros que li dec al carnisser per a que hem serveixi. I li paga amb els 500 euros que li ha donat el possible client.

El carnisser, content, pensa. Li dec 500 euros al transportista, i no em portarà la carn si no li pago. I li dona els 500 euros que havia cobrat de l’hoteler.

El transportista, amb els diners calents a la mà que li ha pagat el carnisser, però sense combustible per al camió, pensa que és el moment de saldar la deute que té amb el de la benzinera amb els 500 euros del carnisser.

El de la benzinera ho te clar. Ara amb els 500 euros liquidarà el deute que té amb l’amo de l’hotel. Fa molts dies que no pot gaudir de la companyia de la seva amant. I li paga.

El client de l’hotel baixa i li comunica que l’habitació està molt bé, però que malauradament no té vistes al mar i no li interessa i li reclama els 500 euros, que l’hoteler li torna.

Reflexió: Amb 500 euros l’hoteler, el carnisser, el transportista i el de la benzinera han saldat un deute de 2000 euros, i continuen sense un euro a la butxaca. Això sí, els diners han corregut i els continua tenint qui els tenia.