dilluns, 7 de març de 2011

La Tempesta Perfecta


Ara fa un any, el 8 de març de 2010, a Sant Feliu, va començar a formar-se allò que s’anomena la Tempesta Perfecta. És a dir, dues borrasques que s’uneixen formant una de molt explosiva i destructora.

Però al contrari que a la pel•lícula protagonitzada per George Clooney, a Sant Feliu una de les anomalies atmosfèriques formada per elements borrascosos estava completament programada. Només els hi faltava l’altre per aconseguir la formació de l’esmentada supertempesta que provoqués l’enfonsament d’un vaixell amb molt bona salut i navegabilitat.

I aquesta segona es va presentar en forma de nevada i d’apagada de llum general que va ser aprofitada per a justificar una acció que, en termes de marineria, es podria titllar de motí il•legítim amb l’objectiu de trencar la governabilitat del vaixell i el seu naufragi.

És cert que no s’havia de ser molt espavilat tenint tots els elements al seu favor però, s’ha de reconèixer que van aconseguir-ho.

Era necessari no deixar-se veure en el “pont de comandament” i amagats, incitar a la violència als ciutadans i ciutadanes, culpabilitzant de la situació als responsables de la maniobrabilitat del vaixell, aprofitant-se barroerament de l’angoixa i malestar que estava arrelant en el conjunt de la ciutadania per la falta d’electricitat.

Això sí, mentre la solidaritat era un sentiment majoritari, els elements borrascosos havien de mantenir-se en plena forma, i res millor que no patir la necessitat compartida i no desgastar-se col•laborant amb tothom.

Però era normal; volien l’enfonsament del vaixell municipal i de la tripulació, i seria absurd que posessin a disposició alguns salvavides (que en aquest cas podrien tenir forma de tot terreny), o que aportessin 11 mitjans humans que, amb la condició de regidor, s’haguessin pogut afegir a l’esforç dels altres 10, i que amb seguretat hagessin sigut benvinguts, encara que portessin uniforme motinià.

I també, havien de generar la necessitat i l’enfrontament entre veïns, i res millor que posar a disposició, de manera falsa i maliciosa, uns bots salvavides amb forma de generador, sent conscients de que ni era la solució i estava a les seves mans la seva utilització.

I la tempesta perfecta va tenir el seu fruit i, a manera de moció de censura, va deixar el vaixell municipal sense rumb i a la deriva, apartant de la seva responsabilitat un govern capaç i amb garanties però què, al contrari del que va succeir al film de referència, no es van poder enfonsar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada