dijous, 10 de març de 2011

Em persegueixen els seguidors d'en Goebbels


Avui, en un dels molts comentaris que, amb la finalitat d’atacar-me personalment i provocar descrèdit es llencen sempre des de l’anonimat, amb falses acusacions de surrealistes delictes que la gent amb una miqueta de seny i intel•ligència no pot creure, he descobert el perquè de la covardia d’aquests que actuen d’aquesta manera.

A la recurrent pregunta de per què, si són coneixedors d’un delicte, no el porten el jutjat hi ha dues possibles respostes, i les dues certes:

La primera, perquè la finalitat no és altre que, mitjançant la infàmia, la difamació i la injúria, atacar per amagar les seves pròpies vergonyes i frustracions, emparant-se en allò de “di que algo queda”.

La segona que clar, les mentides d’aquest tipus sí són delictives, i només es poden fer públiques des de l’anonimat.

Però la veritable veritat d’un que té la poca vergonya, a més, de signar els seus malaltissos comentaris sota el pseudònim de “la veritat”, la diu ell mateix. Suposo que el va trair el subconscient quan diu textualment en un dels seus comentaris injuriosos, difamatoris i plens de bajanades: “Ja que els d\'esquerres son els primers que diuen i creuen amb la llei pero no pas per ells”, reconeixent de manera explícita la seva ideologia de dretes.

Ara ja tinc la seguretat de que aquests repetitius atacs són una maniobra orquestrada per algun partit polític local fascistoide, (seguidor ideològica i propagandísticament d’en Goebbels, Ministre de propaganda d’Adolf Hitler) que, utilitzant la rancúnia i la falta de personalitat del pobre esperit realment manipulable da aquests individus com a corretja de transmissió per a llençar els seus pútrids atacs, basa les seves accions en el principi de que “si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat".

Sí, ho reconec, soc d’esquerres. Crec en la llei i en l’Estat de Dret, i des dels meus principis de justícia social, continuaré defensant la democràcia progressista d’esquerres com única alternativa al ostracisme arcaic d’aquells que enyoren “la veritat” esbiaixada sobre la es basa qualsevol tipus de dictadura.

I sí, ho reconec, he descobert que soc una mica masoquista, d’esquerres. M’agrada que aquests individus, que enyoren una camisa blava que els permetria moure’s amb total impunitat, es fiquin amb mi i que em provoquin per a que continuï donant la cara, sense amagar-me de res, ja que no tinc res de què amagar-me.

Però, això sí, aviso que si en algun moment aquests individus tenen la valentia de donar la cara o si es descobreix la seva personalitat real, que no anònima, tindrem l’oportunitat de comprovar si la raó la té el que no creu en la Llei, com ells, o la raó la tinc jo, que sí crec en la justícia i en l’Estat de Dret. És a dir, si la raó la té la seva carpetovetònic dreta o l’esquerra de progrés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada