dimecres, 30 de març de 2011

No tot s'hi val!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Algú pensa que en política, de la mateixa manera que en l’amor, tot s´hi val. Doncs no!.

La decència, l’honestedat i l’ètica són valors que mai poden prevaldre sobre els interessos polítics que envolten l’objectiu de guanyar unes eleccions, i és injustificable i posa en evidència el tarannà (millor dir calanya) d’aquell candidat que, per aconseguir el seu rèdit electoral, utilitza arguments recolzats en la falsedat i la mentida per alimentar les inquietuds i necessitats íntimes del possible votant.

- "En Zapatero m’ha comunicat personalment el teu indult".

Això va ser el que un candidat a l’alcaldia de Sant Feliu de Guíxols, pertanyent a un partit dels denominats independents i auto-denominats falsament apolítics, va traslladar als assistents a la seva proclamació com a alcaldable.

Això va ser el que va ser el que aquest candidat va utilitzar per a convèncer i mobilitzar a una família i amics per a fer-los venir al seu acte polític.

Aquesta va ser la mentida que va fer servir aquest candidat, de dubtosa fiabilitat vist la seva actuació, per a envoltar-se d’una aureola d’efectivitat relacional. Per què és mentida. Amb totes les lletres que té aquest mot.

De manera contrastada, el que aquest candidat va manifestar i anunciar és MENTIDA!!!.

És inadmissible que una persona jugui amb els sentiments i amb les necessitats dels ciutadans i ciutadanes que vol representar.

És injustificable que algú que aspira a assumir la responsabilitat de govern d’una ciutat utilitzi el subterfugi emocional dels ciutadans i ciutadanes que vol representar.

I és vomitiu que algú que aspira a tenir la confiança dels seus conciutadans i conciutadanes utilitzi la bona fe per a intentar manipular la voluntat d’aquells als que aspira representar.

No per no pertànyer a un partit polític dels denominats “grans” s’està exempts dels principis més bàsics de l’ètica política.


dissabte, 26 de març de 2011

Jo inauguro, tu inaugures, ell ... , encare que sense mèrits


La reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) ha fet canviar els esquemes i plans de campanya per a les properes eleccions municipals, i aquells que ostentant el poder comptaven amb el factor inauguració com valor afegit a la seva promoció electoral, es troben que durant els dies més propers a la data de votació no podran fer ostentació pública dels seus suposats mèrits.

Aquesta normativa ha distorsionat els calendaris de campanya i pre-campanya electoral, i les inauguracions mediàtiques s’han hagut d’avançar substancialment en el temps, arribant a produir-se situacions que només poden qualificar-se com esperpèntiques. i que porten al ridícul més profund als seus protagonistes.

Col•locació de primeres pedres, inauguracions d’obres inacabades, o la presentació de projectes, o de pre-projectes o, fins i tot, de pre-pre projectes estan a l’ordre del dia, i s’han convertit en actes habituals que, en molts casos, es converteixen en un insult a la intel•ligència dels ciutadans i ciutadanes, que són l’objectiu d’aquestes actuacions.

Però si hi ha un acte que es pugui titllar d’absurd, que deixa en evidència la talla dels protagonistes i que és un manifest menyspreu vers els votants, és la inauguració d’una instal•lació que està finalitzada i en ple funcionament fa un any, com és el cas de l’Escola Bressol de Sant Feliu de Guíxols que ara inaugura l’actual Govern Municipal, quatre dies abans de que es convoquin oficialment les Eleccions Municipals, i quatre dies abans de que ja no es puguin aprofitar de manera partidista i electoralment les obres de Govern.

Un projecte d’Escola Bressol que, per aconseguir fer-se realitat, va precisar de molts esforços de la llavors Regidoria d’Educació del PSC.

Una Escola Bressol que es va fer realitat amb el Govern encapçalat pel PSC, i que ara intenten capitalitzar els que van provocar la moció de censura que els va catapultar al poder (CiU i Tots per Sant Feliu).

I un Escola Bressol constatadament necessària com sempre havia defensat el PSC, i que ara CiU, que és el 50 % del Govern Municipal, intenta capitalitzar electoralment quan, paradoxalment, va manifestar la seva oposició a la construcció d’aquest equipament municipal.

Sí, inauguren l’Escola Bressol Mas Balmanya de Sant Feliu de Guíxols en clau merament electoral, quan fa més 8 mesos que funciona a ple rendiment, i sense haver tingut mèrits per a sortir en la foto.

Possiblement, per salut democràtica i per justícia, aquesta usurpació de mèrits artificials i falsos hauria de supeditar-se també al control de la LOREG i del seu desenvolupament normatiu.
(Article publicat Diari de Girona, el 26 de març de 2011)

dijous, 10 de març de 2011

Em persegueixen els seguidors d'en Goebbels


Avui, en un dels molts comentaris que, amb la finalitat d’atacar-me personalment i provocar descrèdit es llencen sempre des de l’anonimat, amb falses acusacions de surrealistes delictes que la gent amb una miqueta de seny i intel•ligència no pot creure, he descobert el perquè de la covardia d’aquests que actuen d’aquesta manera.

A la recurrent pregunta de per què, si són coneixedors d’un delicte, no el porten el jutjat hi ha dues possibles respostes, i les dues certes:

La primera, perquè la finalitat no és altre que, mitjançant la infàmia, la difamació i la injúria, atacar per amagar les seves pròpies vergonyes i frustracions, emparant-se en allò de “di que algo queda”.

La segona que clar, les mentides d’aquest tipus sí són delictives, i només es poden fer públiques des de l’anonimat.

Però la veritable veritat d’un que té la poca vergonya, a més, de signar els seus malaltissos comentaris sota el pseudònim de “la veritat”, la diu ell mateix. Suposo que el va trair el subconscient quan diu textualment en un dels seus comentaris injuriosos, difamatoris i plens de bajanades: “Ja que els d\'esquerres son els primers que diuen i creuen amb la llei pero no pas per ells”, reconeixent de manera explícita la seva ideologia de dretes.

Ara ja tinc la seguretat de que aquests repetitius atacs són una maniobra orquestrada per algun partit polític local fascistoide, (seguidor ideològica i propagandísticament d’en Goebbels, Ministre de propaganda d’Adolf Hitler) que, utilitzant la rancúnia i la falta de personalitat del pobre esperit realment manipulable da aquests individus com a corretja de transmissió per a llençar els seus pútrids atacs, basa les seves accions en el principi de que “si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat".

Sí, ho reconec, soc d’esquerres. Crec en la llei i en l’Estat de Dret, i des dels meus principis de justícia social, continuaré defensant la democràcia progressista d’esquerres com única alternativa al ostracisme arcaic d’aquells que enyoren “la veritat” esbiaixada sobre la es basa qualsevol tipus de dictadura.

I sí, ho reconec, he descobert que soc una mica masoquista, d’esquerres. M’agrada que aquests individus, que enyoren una camisa blava que els permetria moure’s amb total impunitat, es fiquin amb mi i que em provoquin per a que continuï donant la cara, sense amagar-me de res, ja que no tinc res de què amagar-me.

Però, això sí, aviso que si en algun moment aquests individus tenen la valentia de donar la cara o si es descobreix la seva personalitat real, que no anònima, tindrem l’oportunitat de comprovar si la raó la té el que no creu en la Llei, com ells, o la raó la tinc jo, que sí crec en la justícia i en l’Estat de Dret. És a dir, si la raó la té la seva carpetovetònic dreta o l’esquerra de progrés.

dimarts, 8 de març de 2011

Diada de la Policia Local. Protagonista: La neu

Avui, a la celebració de la Diada de la Policia local de Sant Feliu de Guíxols, l’ambient ha sigut de fredor.

Els parlaments, els records, els comentaris de passadís i, fins i tot, la foto que presidia l’onomàstica feia referència a la nevada que va caure ara fa un any i que, com deia l’Inspector en Cap, va fer aflorar lo millor i lo pitjor de cada persona.

No ha sigut necessari entrar en detalls; tots els assistents sabien a qui al•ludien quan es parlava d’entrega solidària durant la setmana de neu i de foscor que va presidir la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu.

Era un fet constatat que, ni tant sols aquells que van mal utilitzar aquells dies per a treure rèdit personal o polític, no han pogut negar la realitat i han hagut de reconèixer, mitjançant l’entrega de diferents guardons, que fins i tot aquells als que van utilitzar per a recriminar la gestió de l’emergència, van demostrar que la seva tasca va ser vital per a la ciutat.

Entre lo millor i lo pitjor de cada persona em quedo amb allò que eleva la vàlua de l’esser humà i em vull oblidar del que representa la roïndat d’alguns que, amb un somriure fals, volen amagar el seu veritable tarannà.

Per això, un any desprès, des de la modèstia, vull agrair un altre cop, l’esperit de solidaritat professional dels companys de la policia local de Sant Feliu de Guíxols; dels voluntaris anònims amb i sense uniforme que, en silenci, van aportar tot allò que podien compartir; i del personal municipal d’altres àrees (Cultura, brigada, urbanisme, atenció a la ciutadania, etc, etc.) que van dedicar hores i hores, fora del seu temps, per a atendre i escoltar les inquietuds dels ciutadans i ciutadanes.

Malgrat la fredor de la neu de fa un any, des de l’agraïment, la meva més càlida felicitació a tot el cos de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols en la seva onomàstica.

dilluns, 7 de març de 2011

La Tempesta Perfecta


Ara fa un any, el 8 de març de 2010, a Sant Feliu, va començar a formar-se allò que s’anomena la Tempesta Perfecta. És a dir, dues borrasques que s’uneixen formant una de molt explosiva i destructora.

Però al contrari que a la pel•lícula protagonitzada per George Clooney, a Sant Feliu una de les anomalies atmosfèriques formada per elements borrascosos estava completament programada. Només els hi faltava l’altre per aconseguir la formació de l’esmentada supertempesta que provoqués l’enfonsament d’un vaixell amb molt bona salut i navegabilitat.

I aquesta segona es va presentar en forma de nevada i d’apagada de llum general que va ser aprofitada per a justificar una acció que, en termes de marineria, es podria titllar de motí il•legítim amb l’objectiu de trencar la governabilitat del vaixell i el seu naufragi.

És cert que no s’havia de ser molt espavilat tenint tots els elements al seu favor però, s’ha de reconèixer que van aconseguir-ho.

Era necessari no deixar-se veure en el “pont de comandament” i amagats, incitar a la violència als ciutadans i ciutadanes, culpabilitzant de la situació als responsables de la maniobrabilitat del vaixell, aprofitant-se barroerament de l’angoixa i malestar que estava arrelant en el conjunt de la ciutadania per la falta d’electricitat.

Això sí, mentre la solidaritat era un sentiment majoritari, els elements borrascosos havien de mantenir-se en plena forma, i res millor que no patir la necessitat compartida i no desgastar-se col•laborant amb tothom.

Però era normal; volien l’enfonsament del vaixell municipal i de la tripulació, i seria absurd que posessin a disposició alguns salvavides (que en aquest cas podrien tenir forma de tot terreny), o que aportessin 11 mitjans humans que, amb la condició de regidor, s’haguessin pogut afegir a l’esforç dels altres 10, i que amb seguretat hagessin sigut benvinguts, encara que portessin uniforme motinià.

I també, havien de generar la necessitat i l’enfrontament entre veïns, i res millor que posar a disposició, de manera falsa i maliciosa, uns bots salvavides amb forma de generador, sent conscients de que ni era la solució i estava a les seves mans la seva utilització.

I la tempesta perfecta va tenir el seu fruit i, a manera de moció de censura, va deixar el vaixell municipal sense rumb i a la deriva, apartant de la seva responsabilitat un govern capaç i amb garanties però què, al contrari del que va succeir al film de referència, no es van poder enfonsar.

divendres, 4 de març de 2011

Fàcilment contrastable

No donen la cara però, sempre anònimament i practicant un malaltís onanisme, es dediquen a llançar acusacions infundades, o bé per amagar la frustració de no haver aconseguit allò que il•legítimament volien aconseguir sense cap tipus d’esforç, o bé per a treure un possible rèdit personal o polític, aplicant allò de “a agua revuelta ganancia de pescadores”.

Ho he patit durant els quasi tres anys que he assumit responsabilitat de Govern, i ho continuo patint ara sent un Regidor a l’oposició i sé que ho continuaré patint mentre tigui responsabilitat política, perquè sempre hi haurà energúmens sense escrúpols que, amb rancúnia inexplicable(per això s’amaguen), continuaran dedicant-se a difondre mentides i insinuacions sense fonament.

Per a contestar i aclarir de manera breu, però sempre de manera contrastada, algunes de les preguntes i acusacions que m’han fet a nivell privat, a través del meu blog personal o a través de planes d’informació pública sobre l’afer dels pressupostos municipals 2011, en relació a temes de personal:
  • Mai, repeteixo, mai he utilitzat políticament un tema de Relacions Laborals. Fins i tot ara, no he sigut jo el que ha fet mediàtic un tema que és únicament pressupostari. Afirmació contrastable, mitjançant actes i gravacions.
  • Mai, repeteixo, mai, mentre actuava com a Regidor de Recursos Humans, he aplicat una mesura sense abans haver intentat arribar a un acord amb els Representants dels Treballadors. Per una qüestió de principis i d’obligació legal. Afirmació contrastable, mitjançant actes i gravacions.
  • Mai, repeteixo, mai he modificat una Relació de Llocs de Treball de manera unilateral. Per principis i perquè l’única manera de fer-ho és amb l’aprovació del Ple Municipal. Afirmació contrastable, mitjançant actes i gravacions.
  • I mai, repeteixo, mai he utilitzat ni he intentat utilitzar políticament als representants legals dels treballadors. No poden dir lo mateix d’altres, com així he hagut de manifestar públicament en alguna reunió. Afirmació contrastable, mitjançant actes i gravacions

Per a molt que ho intentin amb provocacions, espero no posar-me a la mateixa alçada d’aquesta mala gent que han fet de la infàmia i la insinuació calumniosa el seu modus vivendi, i no caure en la temptació de fer públiques informacions personals, familiars, professionals de ningú.

dimecres, 2 de març de 2011

I en diuen que estem nerviosos...!


Estan dels nervis perquè s’apropa la campanya electoral”. Aquesta és la frase que ha utilitzat l’Alcalde de la ciutat per a rebatre i menysprear la tasca fiscalitzadora que ha fet l’oposició municipal durant les últimes dates. Els nervis i la campanya ha sigut l’argument de CIU i Tots x Sant Feliu per amagar la seva falta d’arguments.

I, de cop i volta, la ciutat es desperta empaperada de fotos gegants d’un nerviós personatge que, iniciant una carrera electoral de personalista caràcter histriònic, tracta de reivindicar-se com alcaldable, donant una falsa imatge de proximitat i empatia, encara que la traducció literal hagi de ser una falta de sensibilitat amb la ciutat.

Quan la tendència general, plasmada en normativa legal, és eliminar la pre-campanya amb la finalitat de respectar la sostenibilitat de l’entorn, l’alcaldable de Tots x Sant Feliu auto-impulsa una agressiva campanya personal que, malgrat sigui carnaval, distorsiona la imatge pacífica i amable que Sant Feliu ha de traslladar.

Quan tothom està d’acord en afrontar una campanya electoral que sigui sensible amb la precarietat econòmica que estem patint els treballadors i treballadores, en particular, i tota la ciutadania, en general, acotant la despesa i el temps, l’alcaldable de Tots x Sant Feliu posa de manifest el seu nerviós narcisisme i, demostrant els seus possibles i deixant patent el seu distanciament amb la majoria dels ciutadans i ciutadanes, posa en marxa una “pre-pre-campanya” que, amb lo que val, a ben segur solucionaria els problemes puntuals de molts i molts veïns.

És normal que, desprès de la malifeta de ara fa un any, aproximadament, quan amb la complicitat de CiU va accedir al poder de manera il•legítimament lícita, l’alcalde vulgui rentar la seva imatge com alcaldable de Tots x Sant Feliu, de la mateixa manera que també és normal que vulgui emmascarar la falta de operativitat i d’eficàcia que el Govern municipal ha demostrat durant aquests quasi 365 dies.

Però pensar que amb aquest nerviós, alhora que agressiu i irrespectuós màrqueting pre-pre-electoral, més propi d’una campanya publicitària d’una decrèpita moda masculina que de la seriositat que ha de merèixer una campanya política, es pot enganyar als potencials votants, és riure’s del sistema democràtic i menysprear el sentit comú dels guixolencs i guixolenques.