diumenge, 20 de febrer de 2011

Ryanair: estavem alimentant un monstre


Amb una empàtica manera d’actuar, sense que fóssim conscients de les conseqüències futures, anava teixint un cordó umbilical pel que ens alimentava.

Ens animava a créixer, amb la perversitat d’aquell que sap que el nostre creixement és directament proporcional a la supeditació als seus interessos.

Ryanair va fer una jugada magistral, es va aprofitar de la nostra necessitat, fins i tot la va incrementar, i ara ens trobem que si volem continuar existint i mantenir el nostre ritme de creixent, hem de cedir a les seves exigències, sense tenir, a més a més, la seguretat de que continuaran essent a principal font d’aliment de l’important àmbit de influència que té l’aeroport de Girona en el desenvolupament econòmic i social del nostre entorn.

Amb aquesta supeditació consolidada, Ryanair, pràcticament, s’ha convertit en un servei essencial, quasi en un servei públic degut a la seva influència social.

L’amenaça de deixar d’operar o de baixar significativament el nombre d’operacions, deixaria en un important estat de precarietat al “hinterland” aeroportuari gironí. Fins i tot, posaria en dubta l’existència de l’Aeroport Girona-Costa Brava.

Com ja apuntava en un post en aquest blog, el 12 de setembre de 2010, era urgent que els polítics apliquessin mesures correctores per a solucionar un problema previsible, ja que haurien d’haver dubtat del grau de compromís que té el president d’aquesta companyia. No es podia esperar a que la situació fos incontrolable, com és el cas.

Ara només ens queda accedir a les exigències d’aquest monstre d’apetit insaciable que hem anat alimentant durant aquests anys mentre es cerquen i troben alternatives perquè, ni hi ha dubta, que socialment i econòmicament, Girona no es pot permetre perdre riquesa que genera l’aeroport de Girona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada