dilluns, 28 de febrer de 2011

Estan prostituint els Pressupostos Municipals

Volen enredar i aixecar una cortina de fum per a amagar la seva falta de criteri, racionalitat i responsabilitat vers els treballadors i treballadores municipals, amb el barat, simplista i fals argumentari que l’anterior Govern Municipal actuava amb la mateixa arbitrarietat que aquest.

Doncs bé, no és veritat, i a les afirmacions malicioses del Govern Municipal només s’ha de dir, de manera comprovable, constatable i contrastable que, ni el Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols traurà rèdit electoral de les qüestions que afecten a les relacions laborals del personal municipal (com afirma l’alcalde), i que aquest regidor no ha pres mai, ni prendrà, una decisió que, susceptible de negociació, no hagi estat negociada prèviament amb els representants legals dels treballadors.

Què són fets indiscutibles?
  • Que han prostituït un document que forma part del Pressupost Municipal 2011, com és la relació de llocs de treball.
  • Que han prostituït la pròpia negociació col•lectiva, amagant la pujada salarial d’alguns treballadors, segons queda patent en el Pressupost Municipal 2011.
  • Que han volgut prostituir el Conveni Col•lectiu vigent, com a document de referència per a elaborar els Pressupost Municipal 2011.

I aquests fets són els que denúncia el Grup Municipal Socialista, assumint la seva tasca fiscalitzadora com oposició municipal; els fets que afecten directament al Pressupost Municipal 2011, com són també la renuncia documental i explícita a les subvencions per a fer la Porta Ferrada, o com que les obres que no vol fer en la Deixalleria Municipal l’empresa concessionària, les sufragarà alegrement l’Ajuntament.

Si algú ha de denunciar que s’ha retallat el salari a tota la plantilla, més enllà d’allò que diu la llei, i menys a tres treballadors i a l’alcalde, haurà de denunciar-ho el Comitè d’Empresa i la Junta de Personal. El Grup Municipal Socialista no ho ha fet, sinó és per l’afectació directe als Pressupostos Municipals 2011.

I si algú ha de sentenciar que la prostitució que està fent el Govern Municipal dels Pressupostos Municipals 2011 pot ser considerada com un delicte de prevaricació o malversació de cabdals públics, com ha succeït en alguna població, haurà de ser un jutge.

El Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, des de fa dos mesos en privat, només ha avisat d’una situació que es pot traduït, un altre cop, en el deteriorament públic que de la imatge de Sant Feliu està generant l’actual Govern Municipal, dia a dia.

diumenge, 27 de febrer de 2011

Un bona iniciativa de La Campana


Llegia la noticia de la iniciativa del Centre de Formació La Campana de Sant Feliu de Guíxols d’impulsar, mitjançant la convocatòria d’uns premis, la dinamització dels negocis i l’emprenedoria dels seus alumnes.

Vaig conèixer en Xavi Campasol, responsable d’aquest Centre, quan jo formava part del Consell Rector dels Sistemes de Qualitat del Port de Barcelona i ell dirigia la seva implantació.

Implantar un sistema nou d’autocontrol de la pròpia activitat, com eren els sistemes de qualitat, en una comunitat com la portuària que, provinent i depenent d’un Ministeri molt arcaic en el seu funcionament com era el d’Obres Públiques, era un repte ambiciós que havia de trencar l’escepticisme amb el que es rebia per part de molts els que formàvem part d’aquest món.

En Xavi Campasol va aconseguir-ho i la seva emprenedoria va col•locar al Port de Barcelona com a pioner i exemple a seguir en la resta d’infraestructures portuàries denominades d’interès general.

Ara, amb aquests premis continua demostrant la seva implicació amb projectes nous i necessaris per a la societat, com són les iniciatives per a polítiques d’ocupació, entre les que pot destacar les denominades d’autoocupació, que poden ser una important font de generació de riquesa puntual.

Va encomanar a l’administració portuària la seva determinació per aconseguir l’anhelat índex de qualitat i poder col•locar al Port de Barcelona a l’alçada competitiva de la resta de ports europeus, i ara és d’esperar que encomani també la seva emprenedoria als diferents grups polítics que competiran per a dirigir els designis de Sant Feliu a partir del maig del 2011.

Avançar en el desenvolupament econòmic i social de Sant Feliu de Guíxols passa per vèncer dinàmiques d’ostracisme empresarial i comercial; i per a cercar vincles de col•laboració entre la iniciativa pública i la privada, com podria ser el cas, si la visió dels responsables polítics locals anés més enllà de les parets que delimiten els edificis municipals, com demostren els compromisos pressupostaris actuals.

Haurem d’esperar al maig!!!

diumenge, 20 de febrer de 2011

Ryanair: estavem alimentant un monstre


Amb una empàtica manera d’actuar, sense que fóssim conscients de les conseqüències futures, anava teixint un cordó umbilical pel que ens alimentava.

Ens animava a créixer, amb la perversitat d’aquell que sap que el nostre creixement és directament proporcional a la supeditació als seus interessos.

Ryanair va fer una jugada magistral, es va aprofitar de la nostra necessitat, fins i tot la va incrementar, i ara ens trobem que si volem continuar existint i mantenir el nostre ritme de creixent, hem de cedir a les seves exigències, sense tenir, a més a més, la seguretat de que continuaran essent a principal font d’aliment de l’important àmbit de influència que té l’aeroport de Girona en el desenvolupament econòmic i social del nostre entorn.

Amb aquesta supeditació consolidada, Ryanair, pràcticament, s’ha convertit en un servei essencial, quasi en un servei públic degut a la seva influència social.

L’amenaça de deixar d’operar o de baixar significativament el nombre d’operacions, deixaria en un important estat de precarietat al “hinterland” aeroportuari gironí. Fins i tot, posaria en dubta l’existència de l’Aeroport Girona-Costa Brava.

Com ja apuntava en un post en aquest blog, el 12 de setembre de 2010, era urgent que els polítics apliquessin mesures correctores per a solucionar un problema previsible, ja que haurien d’haver dubtat del grau de compromís que té el president d’aquesta companyia. No es podia esperar a que la situació fos incontrolable, com és el cas.

Ara només ens queda accedir a les exigències d’aquest monstre d’apetit insaciable que hem anat alimentant durant aquests anys mentre es cerquen i troben alternatives perquè, ni hi ha dubta, que socialment i econòmicament, Girona no es pot permetre perdre riquesa que genera l’aeroport de Girona.

dissabte, 19 de febrer de 2011

La berlusconiana manera de governar de CIU i TOTSxSF


Ningú pot dir que no hem sigut discrets i responsables. Sense treure-ho a la llum pública ni donar-li publicitat, hem informat des de fa dos mesos al Govern Municipal de que estaven cometent una greu infracció. Amb l’ànim constructiu, sobre tot, de no alimentar més la imatge negativa que de Sant Feliu està traslladant a l’exterior el Govern Municipal de CIU i Tots per Sant Feliu.

Als dos Regidors que van manifestar interès i responsabilitat vers el tema (un de CIU i l’altre de Tots per Sant Feliu), personalment i en privat, als vaig avisar de que les pujades salarials encobertes, emmascarades en un document incorrecte i fals, i la negativa a la negociació amb els Representants Legals dels Treballadors podien anular el propi pressupost i ser constitutives de delicte, segons sentències dictades i ratificades pel Tribunal Suprem jutjant fets mimètics en altres poblacions. Sentències i demandes que parlen de nul•litat dels propis pressupostos o, fins i tot, d’un delicte de malversació de fons públics o de prevaricació.

Els hi vaig demanar i donar l’oportunitat d’esmenar el fet i reconèixer tàcitament una errada oblidant-me, per responsabilitat amb la pròpia Institució Municipal, de que estava desaprofitant un possible rèdit polític.

Però Convergència i Unió amb Tots per Sant Feliu demostren el seu tarannà prepotent i, no només tiren endavant amb l’aprovació definitiva dels pressupostos 2011, sinó que mostren orgull per la malifeta, menyspreant a la resta de Grups Municipals i als treballadors i treballadores municipals.
Fins i tot l’Alcalde, amb una falta de responsabilitat que el deslegitima com a tal, amb una actitud quasi berlusconiana, es permet reconèixer a través de les ones de la ràdio que el fet s’ha produït, que han pujat unilateralment el salari a dos treballadors, utilitzant uns arguments realment lamentables i sense justificació possible, més encara quan a la resta del personal de la Corporació (menys a un), se li han reduït els seus emoluments en un 5%.

I la cosa ha d’acabar com era previsible, però no desitjable, amb un Recurs de Reposició presentat pel Grup Municipal Socialista i amb unes demandes presentades pels treballadors municipals. Sincerament espero no veure a la premsa la foto dels regidors de CiU, TotsxSF i Amics asseguts a la banqueta dels acusats, imputats i jutjats per malversació i prevaricació, com els hi va passar als d’una ciutat governada també per la dreta, i per uns fets idèntics.
Clar, el PSC sí que està nerviós. Més que nerviós, indignat, perquè amb la mala praxis com a Govern Municipal amb la que Convergència i Unió, Tots per Sant Feliu i, en aquest cas, Amics, estan governant la ciutat estan dilapidant tot allò que s’ha aconseguit durant 2 anys i 10 mesos.

divendres, 18 de febrer de 2011

L’enveja i una perillosa mediocritat política


Un dels 7 pecats capitals, i possiblement el més arrelat i més fàcil de fer aflorar, és l’enveja. Per això, a tres mesos d’unes eleccions municipals, immersos en una situació econòmica i social encara molt complicada, aquells que no tenen més ambició que aconseguir el poder polític o mantenir-lo, tenen al seu abast un camp d’abonament en el que amagar la seva incompetència, la seva incapacitat i la seva il•legitimitat, llençant un discurs incendiari, per a incitar a la confrontació entre els que pateixen directament la manca d’ocupació (votants necessitats d’esperança) i aquells que encara mantenen un lloc de treball.

Al personal de l’Administració pública és, lògicament, al que més fàcilment es pot posar en el punt de mira, recuperant vells estereotips d’èpoques en el que els funcionaris eren el centre dels acudits de revistes d’humor en blanc i negre, per a qüestionar la seva tasca i la seva professionalitat, culpabilitzant-los d’una general situació de precarietat laboral que, provocada per una profunda crisi financera, ha distorsionat el mercat del treball.

Sorgeix, llavors, la mediocritat dels desaprensius i localistes polítics potencials que, aprofitant l’escenari, comencen a llençar propostes arbitràries i manipuladores que tenen com a destinataris enganyar a aquells que necessiten una ocupació (a Sant Feliu quasi 2000) i que miren, amb enveja, als treballadors i treballadores municipals (quasi 250), i com únic objectiu fidelitzar els 2000 vots amb promeses buides de contingut i impossibles de complir, que tenen com a principi el repartiment de misèria i no de riquesa, propi del “gos de l’hortolà” (ni menjo ni deixo menjar).

I, com no podia ser d’altra manera es troben, de manera interessada, amb la connivència d’aquells que veuen en aquesta situació la manera de treure benefici, consolidant un matrimoni que, per salut pública, hauria de ser considerat anti natural, pel perillós fruit d’una consumació marital entre el rèdit polític i el rendiment empresarial.

No és més positiu, acurat i responsable, que els polítics treballin per a aconseguir una administració més eficaç, amb l’aplicació de mesures organitzatives d’optimització de recursos, que apostar per l’estalvi estructural de l’Administració local a través, únicament, de la reducció del nombre de treballadors i treballadores que, amb aquest tipus de propostes, s’afegiran a aquests 2000?.

No és més lògic provocar i incentivar la co-participació privada en la gestió d’alguns serveis que renunciar a la responsabilitat que ha de tenir la pròpia administració en la mateixa prestació, en benefici del capital privat que, per lògica i obligatòriament, haurà de tenir rendiment econòmic?.
O és que aquests polítics de “tres pels” ens volen fer creure que les empreses que assumeixin els serveis renunciaran als seus beneficis empresarials, es faran càrrec de les nòmines dels treballadors i treballadores que ara el fan efectiu i, a més a més, donaran feina a tots els treballadors i treballadores que es troben en situació d’atur?.

Manifestacions, promeses i plantejaments com aquests són els que provoquen aquesta denominada desafecció política que estem patint, i que fets des de la inconsciència de l’interès personal i irresponsable d’algú que aspira a gestionar políticament una ciutat, perseguint només l’exercici del poder que no de la responsabilitat, recolzant-se en el vot fruit de la necessitat, haurien de ser considerats com apologia de la violència popular, inhabilitat de manera efectiva (èticament ja ho està) al que té la indecència i el poc seny de fer-les.

Desapareix un gran mestre

Una de les meves “obligacions” dominicals era llegir les receptes i recomanacions que en Santi Santamaria publicava al Magazine de La Vanguardia. Fins i tot, en algun moment, en moments molt assenyalats i amb èxit relatiu, m’he atrevit a emular a aquest insigne mestre de la gastronomia mundial.

Va ser a principis dels 80 quan vaig anar per primer cop al Recó de Can Fabes, a Sant Celoni, ja fa molts anys. No recordo el que el meu pare i jo vam menjar. Possiblement ell se’n recordaria, ja que més d’un cop havíem comentat l’univers estrellat en el que s’havia ubicat aquest restaurant.

Desprès, per qüestions professionals, vaig tenir la sort d’haver estar convidat dos cops a gaudir de la cuina d’en Santi Santamaria encara que, suposo que l’evolució que l’havia fet mereixedor de les estrelles Michelin, vull recordar que ja no era el mateix dels principis del 80.

El que sí que tinc clar és que valia la pena visitar aquest restaurant, abans i desprès de formar part de la Galàxia Michelin i que, amb la desaparició en Santi Santamaria, l’art de la cuina perd un gran mestre.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Irresponsabilitat manifesta d'un Equip de Govern

Avui la premsa ens despertava amb un nou serial que afecta molt negativament a la imatge que, de Sant Feliu de Guíxols, s’està traslladant a l’exterior.

A les ànsies d’un desmesurat protagonisme mediàtic, s’uneix la manifesta necessitat d’un Equip de Govern amb nul•la iniciativa efectiva que, a l’haver assolit el poder (que no la responsabilitat) per la força necessita, al més clar estil ramboic (de Rambo), “marcar paquet” i aparentar que no para de fer “feina”, convertint en notícia no tant sols el que succeeix al seu voltant sinó el que li agradaria que pogués succeir.

Fa uns dies se’ns donava una imatge d’un Sant Feliu amb un índex d’inseguretat elevat, ja que fins i tot a l’Alcalde se li havien ofert substàncies estupefaents, donant a entendre una mala actuació de la policia.

Desprès, fruit d’una mala gestió, ens assabentem de que un cotxe de la policia local està retingut per falta de pagament, alhora de que, tal i com es reconeix per l’equip de govern, els agents d’aquest cos no reben la uniformitat perquè l’empresa proveïdora no ha cobrat el material que ha subministrat, deixant en precarietat de servei als efectius.

I avui, el cap de la policia local és qüestionat públicament per un tema relacionat amb una factura de fa un any que l’Ajuntament ha d’abonar a un proveïdor local per una feina feta, amb la clara intenció de provocar, mitjançant una filtració perversa i malintencionada de documentació municipal interna, el descrèdit professional i personal d’un treballador de l’Ajuntament.

Érem coneixedors de que l’actual Equip de Govern no creu en la policia sinó és com a “guàrdia de corps” personal de l’Alcalde (un dels grups, TotsxSF, ho va demostrar ja quan governava amb el denominat “quatripartit” i ho ha continuat demostrant governant amb CiU, partit que segons el seu alcaldable té en l’eliminació de la policia local de la nostra ciutat una de les seves prioritats electorals).

I també érem conscients de que certes qüestions de relació personal i familiar podien entorpir la bona marxa de la policia i representar un fre o, fins i tot, una marxa enrere de lo que s’havia aconseguit avençar durant quasi tres anys.

Però hem pregunto si per aconseguir portar a terme un venjança personal contra alguns dels responsables policials de la nostra ciutat, o per aconseguir justificar la intenció política de fer desaparèixer el cos de policia, o per a demostrar mediàticament que les habilitats polítiques de l’Equip de Govern poden substituir les tècniques dels professionals de la seguretat sigui necessari demostrar majúscula falta de responsabilitat de l’equip de Govern, fent afirmacions tàcites que traslladen a l’exterior una imatge de Sant Feliu de falta d’implicació amb el servei als ciutadans i ciutadanes dels treballadors i treballadores municipals o d’inseguretat i de delinqüència general, que no correspon, en absolut, a la realitat.