dissabte, 25 de desembre de 2010

La solidaritat obligada del 8/2010


Com si fos un triomf. Així anuncia la premsa d’avui, dia de Nadal, que un Ajuntament de les rodalies ha fet efectiva l’aplicació del Decret 8/2010 per a reduir el dèficit públic de l’Estat, i ha reduït el salari dels treballadors i treballadores municipals en quasi 300000 euros.

En tot cas, es “mèrit” del maleit decret I, per contra, “demèrit” dels polítics que han vist com l’Estat, amb una mesura injusta i obligadament solidària, els ajuda a amagar la seva pròpia inoperància i manca de capacitat de gestió.

També a Sant Feliu s’ha produït la mateixa situació, quatre dies abans de Nadal, amb una clara demostració d’insensibilitat per part de l’equip de Govern que, amb un orgull impropi de la responsabilitat vers la plantilla més nombrosa de la ciutat, quasi 250 treballadores i treballadores, no han pogut adduir més que l’argument fàcil de “no sé per què discuteixen si, al cap i a la fi, això és una mesura aprovada pel seu govern”.

És cert, el decret el va aprovar el Govern de Zapatero. Govern recolzat pel PSOE, que no vol dir, ni de bon tros, que els socialistes estiguem d’acord amb el mateix. I així va manifestar-ho el Grup Municipal Socialista, sense embuts, amb el convenciment de que aquesta mesura és injusta per sí mateixa i de que no és la panacea econòmica ni social que necessitem, sinó tot al contrari.

No van valer ni els arguments dels representants dels treballadors que, mitjançant una al•legació al tràmit administratiu posaven de manifest errades d’aplicació reconegudes en el propi informe; ni tan sols els arguments del Grup Municipal Socialista, recolzats per la resta de l’oposició municipal, de que alhora que s’estava fent una interpretació dubtosa de la norma, s’estava renunciant a cercar fórmules alternatives i legals que ajudessin a minimitzar l’efecte negatiu que aquesta mesura comporta. Com s’ha fet a altres administracions públiques!.

Però lo més greu són les formes. En la mateixa sessió es van aprovar els Pressupostos Municipals, en els que de manera perversament inconscient no apareix cap iniciativa per a impulsar ni incentivar l’economia ni l’ocupació.

Estic segur que si aquests quasi 250 treballadors i treballadores municipals fossin conscients de que el seu esforç, per imperatiu legal, de més de 200000 euros, contribueix directament a lluitar contra la precarietat d’aquells que estan patint de manera més ferotge l’efecte de la crisi farien aflorar, de manera natural i voluntària, aquest sentiment solidari que, ara per ara i malauradament, veient els Pressupostos Municipals, no és més que una aportació obligada que ningú sap a on va a parar indirectament. Als que més ho necessiten, segur que no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada