Catalunya 3 - Espanya 0. Análisi des del sectarisme

Que el setmanari Àncora, malgrat la crisi que ha obligat a reduir considerablement els continguts, continua sent l’únic referent de publicacions locals de Sant Feliu de Guíxols, és un fet indiscutible.

Que com a tal referent, els ciutadans i ciutadanes esperem el dijous, dia de la setmana quan es posa a la venda, amb curiositat i ganes, també és una realitat.

I que com a tal referent, des de el respecte a la llibertat d’expressió i premsa que sempre he defensat, hauria de mantenir les seves opinions editorials dins de la equanimitat vers tots els milers i milers de ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu que en som lectors, és una opinió compartida.

L’editorial de l’última edició, titulat “CATALUNYA, 3 – ESPANYA, 0” posa de manifest tot allò que no hauria de fer un publicació que, entenc, vol continuar sent un referent local i que aspira, un cop superada la crisi, a recuperar la seva solidesa i el seu volum.

És cert que l’Espanyol va guanyar a l’Atlètic de Madrid. Però, no és menysprear als catalans afirmar que això és un gol contra Espanya?.

És cert que al dia següent CiU va guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya. Però, valorar el resultat com el segon gol contra Espanya, no és menysprear al 77 % de catalans que no han donat suport a aquest partit?.

I és cert que el Barça va guanyar al Real Madrid (com culé que soc, alegria no continguda) però, mereix el poble català i les seves aspiracions que aquest resultat es consideri el tercer gol de Catalunya contra Espanya.?

Crec que aquesta mal conceptuada golejada de Catalunya contra Espanya de 3 a 0, tal i com diu l’esmentada editorial, denota cert menyspreu als seguidors catalans d’altres equips de futbol, entre ells molts del Real Madrid o de l’Atlètic de Madrid, possiblement votants de CiU; infravalora el propi resultat de CiU a les eleccions del 28-N, menyspreant el veritable triomfador d’uns comicis electorals, com és l’exercici de la democràcia; i, per últim, menysprea als més de quatre milions de ciutadans i ciutadanes, dubtant de la seva catalanitat i catalanisme, que no hem donat suport a CiU, com guanyador d’aquestes eleccions.

Vull pensar que CiU fugirà d’aquests tipus d’anàlisi que, si més no, denoten un sectarisme endogàmic en el que espero, sincerament, no es basi la seva acció de govern.

Carta enviada a l'Apartat 99 de l'Àncora

28-N. Va guanyar la democràcia
Simple anàlisi de l’editorial de la passada edició de l’Àncora.
Estan posant en dubta la catalanitat o el catalanisme del 77% de catalans amb dret a vot que no van recolzar la candidatura de CiU? Estan vostès qüestionant a més de quatre milions de ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Estan vostès posant en dubta la catalanitat o el catalanisme d’aquells que, creient en una Catalunya plural fora de qualsevol sectarisme polític i social, hem optat per votar al Partit dels Socialistes de Catalunya.
Estan posant en dubta el catalanisme o la catalanitat dels que no són seguidors del Barça o de l’Espanyol? Jo soc culé però tinc amics i familiars que són seguidors d’altres equips de futbol o que, fins i tot, no els hi agrada aquest esport i el seu catalanisme està fora de dubte.
No gaire favor fan vostès a la democràcia, que va ser la que realment va guanyar el proppassat dia 28 de novembre, ni tan sols, des del seguidisme, li fan cap favor a l’opció política que va sortir guanyadora en aquests comicis.
El 28-N jo, com milions de catalanes i catalanes, vaig tenir l’oportunitat d’escollir lliure i legítimament als nostres representants polítics i és intolerable que algú, emparant-se rere l’editorial d’una publicació com l’Àncora, referent local, caigui en aquest tipus de reflexions públiques, posant en dubta la meva catalanitat o el meu catalanisme malgrat ser culé i català, només per no haver votat a l’opció guanyadora.

Juanjo García Cañadas
1er. Secretari PSC – Sant Feliu de Guíxols
www.juanjo-garcia.com