dilluns, 1 de novembre de 2010

Rajoy surt de l’armari


Com si fos un armari, Rajoy obra les portes de la seu del PP al carrer Gènova de Madrid i recuperant la última moda de la intolerància immobilista manifesta, sense embuts, la seva intenció de derogar la Llei de matrimonis homosexuals aprovada al 2005, i que reconeix a les parelles homosexuals que es casin el dret a l’adopció, la pensió i l’herència.

Li és igual que el recurs que el PP va presentar al Tribunal Constitucional contra l’esmentada Llei sentenciï negativament als seus interessos. D’acord amb el seu tarannà sectari contra tot aquell que no es declari heterosexual i amb independència del que manifesti l’Alt Tribunal afirma que, si arriba a ser President del Govern, eliminarà una norma que ha sigut exemple en tot els països que defensen la llibertat.

Ha de ser difícil romandre amagat a l’armari durant tant de temps. Segur que Mariano Rajoy, aparentant una actitud contrària al seu pensament, ho ha passat molt malament; però al final, en contra del consell dels seus assessors i de les dogmàtiques idees que defensa el pepianisme més carpetovetònic del carrer Génova, no ha pogut resistir més l’ofec i, obrin la porta, ha deixat volar la gavina dels seus veritables sentiments d’intolerància i de totalitarisme.

Només queda ara saber si, seguin l’exemple d’altres amb els que manté un clar mimetisme ideològic, traurà també a la llum algun “vici” amagat, si el té.

La veritat, malgrat que tant o més reprovable, penso que es preferible l’actitud d’aquells que obertament, encara que sota pressió d’haver-se sentit descoberts, reconeguin les seves relliscades inconfessables (Berlusconi, Sánchez Dragó o part de la cúria eclesiàstica) que aquell, com en Mariano Rajoy, que hagi aparentat allò que no és, intentant enganyar a gran part dels ciutadans i ciutadanes, traslladant una imatge de respecte a les llibertats i a l’Esta de Dret que, com sabíem, és completament falsa.

Segur que l’armari genovès ens depararà moltes més sorpreses, encara que millor es quedessin tancats per a sempre. .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada