diumenge, 14 de novembre de 2010

FETS contra ambigüitats


Dia 12 de novembre, 0 hores zulú, (com diuen a les pel•lícules americanes), es posa en marxa la campanya electoral per a les Eleccions al Parlament de Catalunya i tots els partits polítics inicien la seva batalla electoral, intentant captar el vot del ciutadans i ciutadanes.

I malgrat que feia mesos que escalfaven motors manifestant allò de, què malament ho estan fent uns i que bé ho farien ells!, és en aquest moment quan el ciutadans i ciutadanes comencem a percebre realment la baixa consideració que mereixem per a certes opcions polítiques que, per a captar el vot potencial dels indecisos, són capaços d’utilitzar qualsevol mecanisme argumental per a enlluernar al possible votant.

Hi ha dos tipus de votants: els que per factors ideològics o per una conclusió analítica de la feina feta o a fer, ja tenen el seu vot decidit, i aniran a votar; o els que, per diferents motius, encara no tenen el convenciment de quina és la millor opció i que, fins i tot, no tenen clar si aniran o no a votar.

Són aquests últims l’objectiu de la campanya i sobre els qui cau tot el pes del màrqueting electoral dels cinc tipus de partits polítics que, amb la motxilla plena de propostes i promeses, com aquell que les compra al mercat, concorren a aquestes eleccions.

Els que són conscients de que no tenen cap possibilitat de treure representació, ni tant sols de generar opinions mínimament generals, i que participen en el procés sense cap finalitat, intentant captar el vot de la desafecció fent propostes frívoles i amb manca de sustentació social. Podríem dir que són els antisistema.

Els que son conscients de que, encara que mai podran governar per sí sols, la seva representació pot tenir presència en un possible Govern. Per això les seves propostes van sempre acompanyades de picades d’ullet o d’avisos a navegants a les altres opcions que sí tenen vocació i aspiració d’encapçalar un Executiu.

Els que sense tenir opcions de governar, però sí d’incidir, es poden permetre el luxe d’anar a capar el vot del necessitat, generant crispació social i desafecció, i fent, des del sectarisme social, propostes conscientment impossibles de complir, sempre amb l’argument de la desqualificació a l’adversari. No cal dir que estem parlant del PP.

Els que sí tenen possibilitats de tornar formar Govern desprès de molt de temps, com és el cas de CiU, i que, sense una clara definició en les seves propostes, basen la seva campanya en la ambigüitat, marcant equidistància entre els seus propis votants, fent comparacions temporals des de la rancúnia, fugint de la realitat, i canviant de discurs depenent del públic que els envolta. A l’igual que el PP, els seu objectiu, més que governar, el seu objectiu és assolir, en aquest cas recuperar, el poder.

I per últim els que sí estan governant (PSC), que a la seva motxilla no tenen promeses sinó FETS, que no poden permetre’s el luxe de fer una campanya basada en la promesa del fum, sinó en la realitat del camí recorregut, del camí FET!; els que, de manera taxativa, plantegen les seves propostes sense ambigüitats, amb les idees clares, amb la voluntat de continuar avençant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada