dissabte, 6 de novembre de 2010

Cenyir el Vent


És cert que amb un senzill creuament de paraules és molt difícil, pràcticament impossible, esvair tot l’escepticisme que un pot tenir vers una persona però, quan a l’any 1987 o 1988, com a Responsable del Sector Portuari de la UGT, em van presentar a l’alcalde socialista de Sant Feliu Josep Vicente, simplement haig de dir que em va caure bé. Pocs minuts de xerrada em van servir per a reconèixer que la valoració que van fer aquells que ja el coneixien i admiraven responia a la realitat.

Però va ser anys desprès quan vaig tenir l’honor de compartir amb ell converses, interioritats i, fins i tot, alguna intimitat. Va ser desprès quan, de manera inconscient, en Josep Vicente es va convertir en un dels meus referents personals i de principis; i ho continua sent.

M’agrada trobar-lo i que parli de tot allò que vulgui, de les seves vivències, de la seva visió del present i del futur, basada en l’experiència de l’observació profunda i de l’anàlisi curós de tot allò que succeeix al seu voltant.

Com em va dir un dia, tenim dret a badar, per a fixant-se en allò que està més enllà de l’obvietat. Per això, quan un observador com ell em renya o em reconeix un encert, està reafirmant que les meves actuacions mereixen la seva atenció i, venint d’en Josep Vicente, és un orgull.

Quan ahir, més d’un centenar de persones ens vam reunir per a assistir a la presentació del seu llibre Cenyir al Vent, una recopilació dels seus articles publicats al diari El Punt i al Setmanari l’Ancora durant 20 anys, ho vam fer amb ganes, de tot cor i amb la sospita acompanyada del desig esperançat de que algun d’aquests escrits fes referència vetllada a alguna observació que en Josep ens ha fet o que nosaltres l’hem traslladat.

En nàutica, cenyir el vent és navegar de bolina, en ziga-zaga contra el vent. És a dir, amb condicions adverses, amb el vent en contra, avençar aprofitant els entrebancs que ens posa el deu Eolo al nostre camí.

I Cenyir el Vent és el que ha fet en Josep Vicente, amb els pensaments lliures plasmats negre sobre blanc d’un dels millors prosistes en llengua catalana, com el definia ahir en Joaquim Español però, sobre tot, Cenyir el Vent és, i que hem perdoni aquesta gosadia feta des de l’admiració, una lliçó actitud que el company, amic i mestre Josep, amb tota la humilitat, ens trasllada cada dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada