diumenge, 10 d’octubre de 2010

Reflexions pre-electorals


Tot i practicant l’esport que segons diuen els estudiosos té més addictes, el zàping televisiu, vaig “aterrar” en una pel•lícula de vampirs a on un d’aquests éssers armat d’ullals s’autolesionava i deixava córrer la sang per a què la seva víctima s’alimentés del fluït vital, i d’aquesta manera quedés supeditada als seus encants i als seus desitjos, però sense arribar a mossegar-lo tres cops que, sembla, és l’única manera de convertir-lo en vampir i atorgar-li els mateixos poders que té la criatura original.

De manera inconscient el meu cap va buscar un paral•lelisme d’aquesta ficció amb la realitat i, també de manera inconscient i, asseguro que innocent, van ser els propers comicis electorals la figura conceptual que hem venir al cap i que hem va fer reflexionar sobre aquest vampirisme polític en que alguns volen convertir la més gran visualització de la responsabilitat democràtica, com és la llibertat d’escollir allò que, segons el nostre criteri, respon millor als interessos de la majoria.

A la ficció, el lliure albir no és un factor que els vampirs hagin de tenir en compte per a convèncer als que seran els seus servidors: la sang vampírica no és més que un simple aliment, sense gust ni textura diferent; per això, les estratègies en la realitat són diferents, i aquestes criatures, si es dediquessin a la política i per a vèncer la capacitat de discernir i la llibertat de decisió que tenen els ciutadans i ciutadanes, la seva sang ha de ser diferent d’un a l’altre i, encara que la finalitat sigui la seva supervivència a través dels seu “xuclat”, han jugar amb allò de que “se come primero a través de la vista que del gusto”. En aquest cas, principalment, a través de l’oïda.

A partir d’ara, les propostes programàtiques dels diferents partits polítics prendran la forma d’hemorràgia sanguínia i se’ns presentaran com la panacea y la solució universal que pal•liarà tots els patiments i problemes que té la societat.

Alguns ja apunten maneres i afirmen tenir la solució immediata de l’atur, de la crisi econòmica o identitària. Com saben que tindran incidència per a “convertir-nos”, els hi és igual dir la més grossa i caure en el ridícul més espantós que, normalment, és inversament proporcional a la potencialitat representativa i de poder que poden assolir desprès dels comicis.

Per sort, encara hi que pensen i pensem que no tots els polítics son vampirs, que hi ha partits amb vocació i capacitat demostrada de govern, i que no necessiten caure en el parany de l’embaladiment vampíric per convèncer a la ciutadania de la seva capacitat per a aplicar solucions i respondre a les inquietuds de la societat.

Per sort, encara hi ha polítics que entenen que no han de ser “xucladors” i que, en tot cas, per una qüestió de servei, ells han de ser els que ha de posar el coll.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada