divendres, 15 d’octubre de 2010

A Girona, tanquen mil empreses en un mes

Podia ser una noticia esgarrifosa, però ara s’ha convertit en un fet que entra dins de la normalitat quotidiana que no escandalitza a ningú. En un mes, gairebé mil empreses han tancat les seves portes en una demarcació a on operen unes 28000; és a dir, més d’un 3% d’unitats de producció han deixat de fer la seva aportació al desenvolupament econòmic i social de Girona i, involuntàriament, contribueixen a magnificar l’efecte crisi, sota l’argumentació senzilla de que la crisi és l’única culpable de la situació.

Mil empreses tancades en un mes són moltes empreses. Són més de 30 els empresaris que, diàriament, han optat per renunciar al negoci que, presumiblement, era el modus vivendi d’ells i dels seus assalariats si els tenien; i amb aquesta intensitat, al teixit empresarial gironí li queda molt poc temps per a deixar de ser l’exemple sòlid i consolidat del que sempre ha pogut presumir.

Desconec la magnitud d’aquestes empreses, el volum de pèrdues que han patit els empresaris que s’han vist en l’obligació de fer el tancament, el sector i la seva antiguitat i si la falta de negoci es deu a una mala gestió o a la cadena de morositat i d’impagaments dels seus clients.
I també desconec, encara que vull pensar que sí, si els que tenen la responsabilitat de cercar mesures per a evitar aquestes situacions estan fent l’anàlisi curós i adient tenint en compte tots aquests factors, entre d’altres.

El que és cert és que, com a mínim, mil persones, treballadors i treballadores amb independència de si treballen per compte aliena o pròpia, han passat a formar part d’aquesta legió d’aturats que sembla no pari de créixer.

M’agradaria saber quants d’aquests empresaris tenien realment prou formació i coneixements com per a assolir el repte que implica el convertir-se en un dinamitzador de l’economia i en un generador de riquesa personal i col•lectiva, principal responsabilitat de l’empresariat, o bé són o eren, empresaris que, sota el paraigües del incentiu del concepte emprenedoria, han arriscat recursos privats i públics per a posar en marxa un negoci de dubtosa viabilitat i amb moltes possibilitats d’acabar en un fracàs estrepitós.

I aquí, voldria recordar el que va succeir, per exemple, a les ciutats que depenien exclusivament del sector siderometal•lúrgic o de les grans drassanes i que, per qüestions de competitivitat, van patir una profunda reestructuració que va deixar a milers i milers de treballadors i treballadores sense feina, i que gràcies a les indemnitzacions i als ajuts oficials, van fer aflorar gran quantitat de negocis familiars que, irremeiablement, va tenir un molt curt bagatge. Els treballadors, incentivats, no tenien la capacitat ni la formació per a convertir-se en empresaris.

De la mateixa manera m’agradaria saber si la capacitat de risc inicial d’aquestes empreses, normalment petites, corresponia a la potencialitat del negoci evitant caure en mans de certs gestors, siguin de l’àmbit públic o privat que, amb arts amorals i de falta d’ètica empresarial, volen treure rèdit de les dificultats dels seu proveïdor.

I apunto aquest fet, per les actuacions que estan portant a terme certs personatges, amb reprovable deontologia empresarial o de gestió política, sobre tot de l’Administració Local que, intentant sanejar les seves contes o treure un benefici complementari posen en situació de xantatge al petit empresari, obligant-lo a rebaixar la factura de treballa ja realitzats si volen tenir alguna possibilitat de cobrar.

Crec que el col•lectiu empresarial gironí no pot permetre que es frivolitzi amb una dada tant preocupant com la desaparició de mil empreses en un mes, alhora que ha de posar fre a segons quines actuacions reprovables i de difícil justificació, denunciant els fets que posen en entredit la seva demostrada i imprescindible implicació amb la recuperació de l’economia gironina.
(Publicat Diari de Girona, 16 d'octubre de 2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada