dimecres, 13 d’octubre de 2010

Administrar el Decret 8/2010


Que l’Audiència Nacional hagi qüestionat la constitucionalitat del Decret 8/2010, amb el que el Govern Estatal retallava el salari a tot el personal de l’Administració de l’Estat, amb independència de la seva condició de funcionari o laboral, demostra que els treballadors i treballadores de l’Administració tenen raó, i que les mesures que s’han aplicat per a reduir el dèficit públic no poden anar en contra d’un dels pilars bàsics d’un estat de llibertats com és la llibertat sindical i, per extensió, el fruit de la negociació col•lectiva.

És cert que aquest dictamen no paralitza el procés de retallada que han aplicat les diferents administracions de tots els àmbits, locals, autonòmiques o estatals; de la mateixa manera que, presumiblement, el procés que han iniciat els sindicats per aconseguir que es declari inconstitucional la mesura pot ser llarg i ple d’entrebancs burocràtics, i que dilataran en el temps una resolució ferma que retorni a la normalitat allò que s’ha intentat vulnerar.

Seria beneficiós, encara que malaurada i molt possiblement inviable la consecució, arribar a un acord institucional d’àmbit general que permetés no fer un us, o un abús, indegut dels diners que s’han retallat dels treballadors i treballadores de l’Administració, i fent una interpretació no monolítica del propi Decret 8/2010, trobar una adequació que permetés, durant aquest impàs de dependència resolutòria, que l’estalvi que ha generat la retallada pogués tenir un destí que pal•liés l’efecte perniciós en el seu salari.

Però a la més que previsible no disposició de contemplar la possibilitat d’un acord d’àmbit general, caldria cercar mesures d’àmbit inferior, com segurament succeirà en algunes empreses públiques que, utilitzant la negociació col•lectiva, trobaran solucions per aplicar certes mesures per a garantir que aquests diners, fruit de la retallada de salaris, puguin tenir un retorn a la massa salarial consolidada de les diferents plantilles.

S’ha de tenir en compte que, fins i tot, la marxa enrere del Govern en quan a les possibilitats d’endeutament dels Ens Locals també obre la porta a altres interpretacions en el que es refereix a la destinació que poden tenir aquests diners, depenent del grau de endeutament i de dèficit que tinguin certs Ajuntaments.

Perquè si ja és terriblement injust que amb el salari dels treballadors i treballadores d’un Ajuntament es redueixi el dèficit d’una possible mala gestió política, molt més injust serà que amb el fruit d’aquesta retallada obligada, es pugui finançar o avalar el finançament d’accions de les que es voldrà treure rèdit polític, el que implica que, indirectament, alguna campanya electoral la sufragaran algunes plantilles municipals.

Crec que en la mà dels representats dels treballadors i treballadores, comitès d’empresa i juntes de personal, i amb la finalitat d’administrar el propi decret, està el forçar la negociació d’aquest tema amb els gestors polítics de torn, tenint present, com a factors determinants, que la constitucionalitat de la norma està en entredit, que amb les noves aportacions del Govern a les mesures d’endeutament dels Ajuntaments es varia substancialment la pròpia aplicació, que hi han mecanismes transitoris per a rebaixar la massa salarial i no generar una gran càrrega negativa al poder adquisitiu dels treballadors i, sense obviar que en la majoria d’Administracions Locals ja s’estan preparant els pressupostos 2011, el que pot dificultar una previsible i desitjable marxa enrere de l’esmentat Decret.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada