dissabte, 4 de setembre de 2010

Nosaltres no juguem


Ara ho entenc!. Tots x SF venia a “jugar” a “ciutadans i Ajuntament”, com la canalla que juga a “metges i malalts”, i fins que no van trobar uns companys per a compartir el seu joc no van parar.

Van veure que per al PSC el governar una ciutat es molt seriós i no un entreteniment lúdic; van intentar-ho amb ERC i IC, i tampoc van aconseguir-ho. Però van trobar a CiU i a Amics com a “col•legues” i, vet aquí, ja només s’havien de posar la disfressa d’Alcalde i Regidors de Govern per a iniciar la partida.

El camp de joc, Sant Feliu de Guíxols; els guixolencs i guixolenques, encara que no volien, obligats a participar de la juguesca; i ells, onze regidors d’infantil tarannà, a jugar fent de polítics.

I tenen regles de joc basades, únicament, en el respecte a les decisions unipersonals i fruit del caprici del que s’ha erigit com a “cabecilla”; regles, que de no complir-se, provoquen el passi de titular a reserva aparent.

I clar, quan algú els hi retreu les seves accions i males actuacions, s’enfaden i proclamen amb grits i agressivitat que “aquest és el seu joc”, que ells són els que manen i que l’únic objectiu que tenim els que no volem jugar és evitar que es diverteixin fent malbé la ciutat.

Dons sí, és cert, no volem jugar!. No volem participar en aquest joc de despropòsits. No volem ser còmplices d’aquest grup de nens grans que, conscientment inconscients, juguen amb allò que no només és seu: la ciutat de Sant Feliu de Guíxols.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada