divendres, 17 de setembre de 2010

Feina i gastronomia, un bon complement

Feia més de set anys que vaig visitar i gaudir de la seva cuina. I després de set anys continua igual, amb la mateixa qualitat i la mateixa atenció. Va ser per casualitat que, baixant de San Andrés de Teixido considerat un dels centres del percebe, vaig aterrar al Restaurante Badaulaque, a Cedeira i allà vaig degustar un lluç immillorable que l’altre dia vaig tornar a demanar.

No em van reganyar quan vaig demanar el peix més fet de lo normal però segur que ho van pensar, encara que la mestressa, filla suposo de la que fa set anys em va recriminar la manera de menjar el lluç, no es va atrevir a dir-me res.

De totes maneres, deliciós, tant com les cloïsses a la marinera, o el pastís de lluç o els mateixos percebes.

Però aquests dies també han servit per a que on un aficionat a la gastronomia, com és el meu cas, pugui descobrir llocs que, de manera sorpresiva, responguin a unes exigents expectatives gustatives.

Un Parador Nacional de Calahorra a on una degustació de plats típics de la zona amb un toc de creativitat feien un maridatge bucòlic amb un vi de Rioja que vérem ser els primers en provar.

O el O’Pazo, “asador” a prop de Padrón, a on el consell del maître ens va portar a demanar els plats amb mesura, per la quantitat (i jo afegiria qualitat), un simple “salpicón de bogavante” seguint amb unes costelletes de cabrit que o comparteixes o és impossible que acabis.

O el Asador Las Brasas, a Viloria de la Jurisdicción, a León, lloc de parada de camioners i a on per casualitat i degut a l’hora, vaig tenir l’oportunitat de donar compte d’una sopa de caldo magnífica i d’una estupenda espatlla de xai a la brassa.

Compaginar feina i gastronomia és un plaer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada