dijous, 12 d’agost de 2010

Els Ajuntaments no són l'Administració de segona


A la ja llarga llista de problemes financers que pateixen els Ajuntaments per la falta d’ingressos ara s’afegeix la reclamació de l’Estat de 5.500 milions d’euros a les Administracions Locals, 21 corresponents a la demarcació de Girona.

Eren diners avançats per l’Administració Central, amb la qual cosa a cap Ajuntament li ha pogut agafar de sorpresa aquest deute i aquest hauria d’haver estat un factor a tenir en compte a l’hora de fer els corresponents pressupostos.

És clar, tothom podia esperar que la malmesa situació per la que travessen tots els Ajuntaments despertés la sensibilitat de l’Estat i esperant una anunciada recuperació econòmica que reactivi la recaptació i, entenent alhora, que l’Administració Local ha de continuar prestant els serveis que, per dret, podem exigir els ciutadans i ciutadanes, condonés el deute o negociés la seva devolució juntament amb un nou sistema de finançament que contempli les necessitats específiques i reals de cada Ens Local.

Malauradament, l’erari públic estatal també està en una situació precària i, com passa a qualsevol lloc quan s’està en època de vaques flaques, l’Estat reclama amb molta més intensitat tots aquells deutes que tenien una importància relativa quan aquestes vaques eren grosses.

Però crec que hi ha un element que s’està oblidant per tothom i és el fet indiscutible de que l’Administració Local també forma part de la maquinària de l’Administració General i que, com si fossin vasos comunicants, els serveis indispensables que no podran prestar els Ajuntaments per falta de recursos hauran de ser assumits per altres organismes, amb el mateix cost per les arques públiques, .per la qual cosa, ofegar a un Ajuntament no és la mesura positiva que permetrà sanejar l’economia del país, llevat que es vulgui fer un atemptat contra l’avenç de l’Estat del Benestar, del que els municipis són la peça clau.

I no és tracta ara de buscar responsables ni arguments justificatius del per què o com hem arribat a aquest complicat moment, perquè si bé és cert que la condició humana ens porta, inconscientment, a trobar sempre culpables quan ens porten a situacions límit, l’obligació dels responsables polítics municipals és cercar solucions que permetin minimitzar qualsevol efecte perniciós i perjudicial i no recolzar-se en satanitzacions que, de manera fàcil i injusta, sempre cauen en els mateixos: ciutadans i treballadors de l’Administració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada