dimecres, 7 de juliol de 2010

La senyera aglutina totes les sensibilitats


Els catalans i catalanes tenim una oportunitat única per a demostrar que podem sortir al carrer, tots junts, units, per a defensar l’Estatut de Catalunya que el Tribunal Constitucional ens ha retallat de manera injustificada.

Tenim l’ocasió de cridar, amb una única veu, que no estem disposats a renunciar a allò que els catalans i catalanes ver aprovar sobiranament, el nostre Estatut.

Tenim el deure de reivindicar un Estatut que, a instàncies del PP, els membres d’un Tribunal de dubtosa imparcialitat, equanimitat i visió d’Estat, han declarat inconstitucional.

I nosaltres ens perdem en protagonismes demagògics i de confrontació argumental, i en comptes de posant-se d’acord per a aconseguir una visió d’unitat, ens permetem el luxe de deixar al descobert les nostres diferències que, si realment tots defensem i reivindiquem el mateix, l’Estatut, no haurien d’existir en aquest moment.

Perquè són els ciutadans de Catalunya els que hem sigut maltractats, menystinguts o menyspreats, i són tots els catalans i catalanes els que el dia 10 de juliol ha de sortir al carrer a expressar el seu malestar i la seva fermesa.

I quan dic tots, és que penso que som tots. Amb independència de si van votar a favor o en contra de l’Estatut, amb independència de si es té una visió d’autogovern diferent i amb independència d’ideologies o militàncies polítiques; ens han menyspreat a tots els que vam expressar democràticament la nostra voluntat el 18 de juny de 2006, i és això el que crec que hem de traslladar a la societat.

El dia 10 ha de ser un clamor i un crit unitari, i tenim la fórmula, la senyera, per a que tothom se senti còmode i que aglutini la major part de sensibilitats, aconseguint així un únic crit, ja que com diu la lletra d’Els Segadors,


Que tremoli l'enemic, en veient la nostra ensenya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada