dissabte, 10 de juliol de 2010

La “roja”


No sé si la selecció espanyola de futbol guanyarà el campionat del món, tal i com vaticina el pop Paul, o quedarà com a subcampiona mundial d’aquest esport. El que sí és cert que aquest esdeveniment i el bon paper que està fent aquesta selecció en el torneig esportiu està protagonitzant la gran majoria de notícies de la premsa parlada, escrita i visual del país, deixant en segon terme altres qüestions que, possiblement, tindrien molta més rellevància sinó fos per això.

Reforma laboral, Estatut, Tribunal Constitucional, crisi i un llarg etcètera de temes importants han quedat relegats per un color, el vermell de la “roja”, i a Catalunya només el debat, per a mi massa improductiu de cara als objectius a conquerir, al voltant de la capçalera de la manifestació del 10-J per a aconseguir una real veu unitària dels catalans i catalanes en contra la sentència del Tribunal Constitucional, ha “usurpat” aquest protagonisme mediàtic al campionat sud-africà.

Però no vull parlar de l’Estatut ni de la sentència, sinó de l’expectació que aixeca la “roja”, de l’aparent “rebuig” que genera aquesta selecció que, per ser “espanyola”, genera a certs sectors de la societat catalana i dels arguments justificatius que s’utilitzen per a seguir, o no, l’evolució d’aquest equip de futbol.

Crec que un 82,3% d’audiència de l’últim partit que va jugar la “roja” contra Alemanya es una dada prou significativa que corrobora un seguiment massiu, i que em fa recordar aquells programes de televisió tipus “Gran Hermano” o els actuals del “cor” que a tothom li donava vergonya reconèixer que el veien però que tothom parlava d’ells, amb la qual cosa es reconeixia implícitament que era espectador assidu.

Jo he vist els partits del mundial perquè m’agrada el futbol. I reconec que he seguit especialment els de la “roja”, i m’he alegrat quan han guanyat. Primer perquè juguen bé, segon perquè els seu joc és pràcticament mimètic al que fa el “meu” Barça,(equip que amb la seva aportació de jugadors és l’eix de la selecció espanyola), i tercer per una qüestió territorial i de proximitat empàtica. Com l’altre dia afirmava una periodista i escriptora catalana, ex-política defensora de tesis independentistes, hem sento molt més proper a la “roja” que a qualsevol de les seleccions nacionals que hi participen en el campionat.

No entenc com alguns, crec que ratllant un sentiment malaltís sobre tot de cara a la galeria, volen fer una simbiosi sentimental amb el seguiment de la “roja” i el seu rebuig als seus èxits esportius en el mundial.

M’he trobat amb gent que ha manifestat un desig de fracàs perquè, sent “hincha” del Real Madrid, la majoria de jugadors de la selecció eren del Barça.

M’he trobat a un que, fins i tot, no deixaria jugar a equips de Catalunya als jugadors catalans que participen en la selecció espanyola.

M’he trobat amb algú que, intentant treure un absurd profit polític, dona la “culpa” a la “roja” de la sentència del TC sobre l’Estatut.

Fins i tot, algú m’ha insultat per haver manifestat que m’agradaria que els jugadors de la “roja” tornessin amb la copa de Campions del Món.

Lo més curiós és que aquests més crítics, un cop s’ha reduït la tensió inicial de la conversa, que no discussió, et reconeixen sense embuts, que coincideixen amb la meva manera de pensar i que estan dins del 82,3% de “share”. Fins i tot un d’ells va ser dels que va baixar al passeig de Sant Feliu quan la “roja” va guanyar a Alemanya i va accedir a la final.

I aquí sí que haig de dir que arriba el punt que no em sento còmode, encara que ho entenc i respecto. No soc partidari de simbologies externes, més enllà de les lúdiques, esportives i aglutinadores de sentiments no excloents, per això, quan l’altre dia vaig veure molts ciutadans i ciutadanes al carrer, caminant i en cotxe, ondejant banderes espanyoles, alguna pre constitucional, cridant “viva España” i, alguns, fins i tot, entonant “l’arriba España” a ritme de vuvuzela, em va quedar un cert mal sabor de boca que, això sí, no treu que segueixi pensant que la “roja” mereix guanyar el Campionat del Món de Futbol 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada