dissabte, 3 de juliol de 2010

El dia de l’orgull gay, encara dia reivindicatiu


El 28 de juny de 1969, ara fa 42 anys, el disturbis coneguts com d’Stonewall, a New York, van ser el catalitzador del moviment pro-drets LGTB modern, de lliure orientació sexual, per això avui, següent dissabte d’aquest dia, es celebra el dia del denominat orgull gay.

Molt ha avançat la societat en aquest tema, en l’acceptació natural de la llibertat de cadascú a la seva sexualitat, per això en alguns països políticament progressistes com Espanya, el matrimoni homosexual, les parelles del mateix sexe o les adopcions són qüestions legalment assumides, que no haurien de merèixer més interès que el que mereix una relació de les denominades heterosexuals.

Però, malauradament, un dia que hauria de ser merament festiu, simplement d’exaltació de la llibertat personal, encara ha de continuar tenint reminiscències reivindicatives, a on s’ha de continuar reclamant que aquestes persones, d’una orientació sexual determinada, no són diferents i són dignes de la mateixa consideració que qualsevol altra.

Perquè encara hi ha qui continua menyspreant a aquells que pensen i actuen de manera diferent a la d’ells, considerant que són ells els que marquen la normalitat, els que conceptuen les diferències, sense pensar que, amb seguretat, són ells els diferents, els estranys, els que amb la seva intransigència carpetovetònica es fan mereixedors del rebuig més menyspreable.

Avui, en ple segle XXI, 42 anys desprès dels fets del pub Stonewall, quan ja pràcticament no és necessari fer cap declaració de l’orientació sexual personal, quan “sortir de l’armari” ja no és notícia i quan paraules definitòries de l’homosexualitat ja han deixat de ser un insult per a la majoria de la societat, encara hi ha gent que continua ancorada en la seva mentalitat malaltissa i, conscients del seu ressò seudo mediàtic, es permeten qüestionar la llibertat de gran part dels seus conciutadans.

Un integrisme, més que religiós eclesiàstic, que com la Conferència Episcopal Espanyola, paradoxalment, s’atreveix a afirmar que “la conducta dels homosexuals és desordenada i no respon a l’ordre moral”.

Un polític, conservador això sí, com Duran i Lleida de UDC, portaveu del tercer grup amb representació parlamentària en el Congrés dels Diputats, que considera l’homosexualitat com una malaltia que ha de ser curada per assistència psiquiàtrica.

O una esperpèntica cadena de televisió, com Intereconomia que s’atreveix a emetre un anunci clarament homofòbic que ha merescut una multa de 100.000 euros, això sí, desprès d’haver-ho passat 273 cops.

Són aquestes actuacions, basades en un arcaisme immobilista que es nega a considerar normal el que ja ho és, el veritable fre per a conquerir més altes cotes de convivència ciutadana, i que obliga, com és el cas del dia de l’orgull gay, a fer conviure la reivindicació amb la festa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada