diumenge, 11 de juliol de 2010

10-J. Exemple d’unitat


Ahir no va haver-hi guerra de xifres. Un milió i mig de catalans i catalanes van sortir als carrers de Barcelona a reivindicar la seva dignitat i a fer pública la seva indignació.

Com deia la Presidenta d’Omnium Cultural, Muriel Casas, ahir es van plegar un milió i mig de persones amb moltes sensibilitats diferents, però que van ser capaços de trobar un comú denominador que els permetés sortir al carrer tots junts: l’exigència del poble català a que es respectés allò que va decidir el 18 de juny de 2006 mitjançant un referèndum, ni més ni menys.

Possiblement si les forces polítiques i socials que van donar suport a la convocatòria d’Omnium Cultural no haguessin s tingut l’encert, i per què no? el seny, d’unificar criteris reivindicatius i de posada en escena de la manifestació, molta gent no s’hagués trobat còmode a l’acta i l’èxit de participació no tindria el ressò que, a partir d’avui, tinc l’esperança faci que els responsables polítics es posin a treballar amb urgència per a solucionar el problema que el Tribunal Constitucional ha generat amb la seva sentència.

Per això penso, sincerament, que cometríem una errada monumental si permetéssim que algú capitalitzés el dia 10 de juliol com un èxit particular lligat a la seva militància política o al model d’estat en el que creu.

Tocava reclamar respecte institucional a les decisions legals i legítimes que ha pres el poble català democràticament i manifestar el rebuig dels catalans i catalanes a aquells que els volen menysprear i jugar amb ells.

I amb aquesta premissa podíem coincidir els federalistes, els nacionalistes, els independentistes o els sobiranistes; tots els catalans i catalanes que creuen en la democràcia i en la llibertat.

Els únics que no tenien lloc eren aquells que amb la seva actitud excloent i les seves tesis d’ancoratge immobilista han provocat la profunda indignació d’una nació, presentant primer un recurs d’inconstitucionalitat del nostre Estatut (PP), mostrat desprès la seva falsa satisfacció per una sentència incongruent i injusta (TC), i continuant avui tancant els ulls a la resposta que ahir va donar el poble català

El 10-J ha de ser un avís a navegants, i ha de passar a l’historia com l’exemple de la unitat d’un poble que es capaç de deixar de banda actituds endogàmiques i interessos partidistes quan és necessari mostrar la seva determinació a aquells que els volen menystenir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada