divendres, 18 de juny de 2010

Les mesures anticrisi i el conveni col•lectiu de l’Ajuntament

Només amb l’objectiu d’afrontar una veritable modernització de l’Administració i generar alhora un necessari equilibri entre la productivitat i la corresponent incentivació dels treballadors i treballadores, l’Equip de Govern i els representants sindicals de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols vam signar al 2008 un conveni col•lectiu dinàmic i amb visió de futur que, acompanyat de mesures complementàries de racionalització i optimització de recursos, ens permetria arribar al 2012 amb un sistema de treball àgil que donés resposta eficaç a les demandes que els ciutadans i ciutadanes esperen de la seva administració local.

Amb la complicitat del conjunt dels treballadors i treballadores, s’havia de conjugar la qualitat del servei amb la clarificació i posada en marxa de protocols i circuits interns de funcionament, complementat amb un sistema de gestió dels recursos humans que, basat en l’Avaluació del Desenvolupant o Gestió per Competències, trenqués una dinàmica organitzativa massa immobilista i aliena a la co-gestió transversal de tots els serveis municipals.

La meta, el premi del que gaudirien els ciutadans i ciutadanes de manera tangible, la consecució dels objectius de qualitat pels que aposta tota l’Administració i, perquè no?, aconseguir una certificació de qualitat general, més enllà de la que per normativa alguns serveis han de tenir.

En aquest moment, l’argument crisi, real però moltes vegades massa justificatiu de determinades decisions ralentitza, i perillosament paralitza, un treball que ja s’havia iniciat, i les mesures supramunicipals que afecten directament als emoluments dels treballadors de l’Administració local, podrien incidir negativament en la productivitat dels mateixos al sentir-se menystinguts professional i personalment i, per lògica, allunyats de la necessària connivència amb els objectius encara que, per experiència, puc afirmar que existeix una gran implicació dels funcionaris i personal laboral de l’Ajuntament amb el principi de servei públic al ciutadà, factor aquest que, sens dubta, estarà per sobre d’altres factors.

Però no es pot tancar el ulls a la realitat, i les mesures de “retallada via decret” han de ser minimitzades amb una gran imaginació que permeti que els treballadors i treballadores continuïn amb els índexs de productivitat desitjables, incentivant la seva tasca, respectant aquests imperatius legals anticrisi.

No era l’objectiu que el conveni col•lectiu del personal de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols fos un paraigües d’aquestes mesures que ara s’han aplicat via decret, però aquest conveni permet maniobrar i aconseguir que l’aplicació d’aquestes mesures puguin tenir una incidència menys traumàtica que en altres administracions, tant a nivell organitzatiu com a nivell laboral, i que la maquinària administrativa continuí avançant eficaçment, amb la previsió raonable i desitjable de que aquesta situació econòmica i social que estem patint finalitzi en un futur proper.

Només és qüestió de trencar amb el conformisme i l’endogàmia, de ser imaginatius i de prioritzar objectius, i de que els polítics assumeixin, sobre tot, que els treballadors i treballadores de l’Ajuntament no són una càrrega estructural, sinó l’actiu que fa que la maquinària administrativa local funcioni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada