diumenge, 13 de juny de 2010

Falta imaginació i compromís


Tots aquells polítics que, per amagar la seva indefinició decisòria utilitzaven com eix central del seu discurs demagògic el concepte de crisi com element substancialment real però, alhora eteri.

Tots aquells que, inconscientment conscients de la seva incompetència, es trobaven incòmodes per no saber com afrontar la seva responsabilitat.

Tots aquells que mai havien s’havien vist obligats a prioritzar objectius i que creien la gestió política es basava només en sortir al paper couche de la premsa local per a vendre la seva imatge, han trobat el filó de la seva argumentació per a justificar aquell “no fer res” que amaga un clar “no sé que fer”.

Ara, tots aquests polítics només han d’estereotipar una resposta comuna i simplista: “La culpa és dels socialistes, del Zapatero, i de les seves mesures per a combatre la crisi”, com si la responsabilitat de marcar criteris polítics, en un municipi per exemple, ja quedés eximida amb aquesta afirmació.

Un pot estar d’acord o no amb les mesures i amb la seva aplicació (jo no) i un les pot o no trobar injustes (jo sí), però és una realitat que el context en el que es troba Europa ha obligat als governants a prendre decisions que, més o menys encertades, han de potenciar una necessària i urgent recuperació econòmica i estabilització social.

I és ara quan, sobre tot a l’àmbit municipal a on els ciutadans i ciutadanes, per proximitat, gaudeixen o pateixen amb més intensitat la seva Administració, ha de sorgir la veritable capacitat per a complir amb el compromís polític que s’ha assolit.

És en aquests moments, amb mitjans econòmics exigus, quan el responsable polític municipal ha de demostrar que te prou criteri i imaginació per a no provocar una perillosa paralització de la vida de la ciutat, prioritzant aquelles actuacions que, sense deixar de banda els serveis bàsics que obligatòriament o no ha de prestar l’Ajuntament al ciutadà, serveixin per a no sumir a la ciutat en profund anquilosament econòmic i social del que desprès serà més complicat sortir.

Senzillament imaginació, d’això es tracta. D’imaginació i racionalització per a utilitzar els recursos de manera coherent i productiva. De controlar la despesa, no d’eliminar-la, i de dimensionar les accions i les actuacions amb visió de rendibilitat a curt i mig termini.

Perquè en les circumstàncies actuals, lo més senzill, es gestionar políticament amb l’aplicació de retallades arbitràries, recolzant-se únicament en la necessitat de l’estalvi per allò de que “l’any vinent serà pitjor”, sense pensar que una ciutat necessita projectes que la dinamitzin i que responguin a un model adient a la seva realitat.

Reitero, crec que sense imaginació, valentia i visió de futur una ciutat està condemnada a un ostracisme irresponsable, actitud irreverent vers la potencialitat de Sant Feliu de Guíxols i de les inquietuds i capacitats dels seus ciutadans i ciutadanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada