dimarts, 15 de juny de 2010

El síndrome del jo-joisme


Un dels síndromes que més envolta les actuacions de certs personatges públics és el denominat “joisme”, que no té res a veure amb l’egoisme, encara que moltes vegades la persona que pateix aquest síndrome, fàcilment identificable ja que els símptomes es perceben a simple vista, pot ser també un individu egoista.

De manera desagradable, el polític joista només utilitza el pronom “jo” de manera reiterada, amb independència de si allò que està dient és mèrit seu, de l’equip que li dona recolzament o col•labora amb ell o d’un tercer al que, de manera injusta, el joista vol treure-li el mèrit.

Segons una definició, el joista polític aparenta mantenir i promoure la seva pròpia associació o partit, però sense posar en risc la seva hegemonia, no acceptant ser el segon de ningú ni permetent que cap dels seus col•laboradors segui al seu seient.

Si ho emmarquem en un sistema organitzatiu, un joista és aparentment productiu, encara que no augmenta la productivitat, ja que entre els seus principis reals no existeix l’equitat, actuant sense més nord que el interès dels seu propi ego; per això, segons ell, PRODUCTIVITAT=PRODUCCIÓ=RESULTATS (sempre son consecucions aconseguides per ell, moltes vegades nul•les i de curt recorregut)

Es podria dir que els joistes són egòfags, ja que s’alimenten quasi exclusivament del seu propi ego, creixent la seva dependència al joisme de manera proporcional a l’aliment que de manera continua van ingerint, arribant un moment que el joista pot passar a un segon nivell del propi síndrome que el fa difícilment curable, el jo-joisme.

Quan el polític joista arriba al grau del jo-joisme, el símptomes s’evidencien molt més, i la simple verbalització del jo s’acompanya amb la visualització del posat falsament modèlic i artificial, prepotent i orgullós de sí mateix, com si d’un personatge encarregat i comprat per Internet es tractés, fent-se insuportable, fins i tot, pels que l’acompanyen en el seu camí que volen combatre visualment el malaltís síndrome aconsellant-li exercicis de dit encara que seria més productiu lligar-li un jo-jo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada