diumenge, 9 de maig de 2010

Venen de matinada, amagats a la foscor de l’anonimat

Ja estic acostumat a rebre anònims, amb desqualificacions personals, familiars i professionals però, com sempre he pensat que qui tira la pedra i amaga la mà evidencia la seva manca de credibilitat i que el millor tractament que mereixen aquests paràsits de la covardia es castigar-los amb el fuet de la indiferència, he optat sempre per mantenir una actitud de serenor.

Fins i tot, les seves acusacions falses i cibernèticament violentes, m’han servit per a clarificar públicament dubtes que, de manera torticera, aquests professionals de la fal•làcia han volgut que arrelessin en l’opinió de la gent.

Però clar, si amb l’únic objectiu de l’atac personal, és perjudica a tercers o a quarts, la cosa varia, i l’abast de les repercussions passa de ser una anècdota suportable a intolerable en tots els sentits.

Les acusacions de corrupció, de cohecho, de suborn, de favoritisme o d’abús de poder no només posen en dubte la meva honorabilitat, fet delictiu, sinó que acusen també d’un delicte a aquells que han sigut connivents amb la meva suposada comissió del mateix delicte. I això és greu, molt greu!

És difamació (també fet delictiu) que, fins ara, pels arguments que deia abans, he pogut suportar perquè m’han permès deixar en evidència als mentiders, però que ara, al fer esment i acusar a tercers ha sobrepassat el límit de la tolerància i s’ha convertit en una qüestió molt més seriosa.

Durant tres anys a l’equip de Govern he estat en el punt de mira, m’han dit de tot i he rebut anònims de tot tipus amb acusacions absurdes i fora de tota lògica.

Possiblement el més fàcil hagués sigut dir allò que avui està tant de moda: si tenen alguna prova del que diuen que ho denunciïn allà on calgui, que vagin al jutjat, però com sempre he pogut demostrar la falsedat d’aquestes difamacions anònimes, m’he permès el luxe de donar la cara.

Encara que amb ressentiment i dolor, per què no dir-ho?, he volgut entendre aquests atacs i acusacions són part d’un brut joc polític al que voluntàriament m’he sotmès (però que no comparteixo ni aplico), i he col•locat injustament com a dany col•lateral a la meva família i als meus amics. Però poder afirmar que no he utilitzat la meva influència per a beneficiar-me personalment ni per a col•locar a cap familiar a treballar a l’Ajuntament ni a cap empresa municipal és un plaer quasi orgàsmic veient la “calanya” política que m’envolta (si ho hagués fet no tindria a cap familiar a l’atur). De la mateixa manera que el mateix plaer és poder afirmar que sempre he compaginat la tasca política amb el desenvolupament de la meva tasca professional.

Però s’ha acabat perquè, repeteixo, les acusacions ja perjudiquen a tercers i ara sí que hem veig obligat a posar-ho en coneixement dels implicats i de la justícia.

El que sí pregaria a aquests que m'acusen de falangista i que “venen de matinada”, amagats a les fosques que dona l’anonimat, actuant, ells sí, com a falangistes fent una detenció nocturna als anys 60 que, per a estalviar esforços que implicarà fer la investigació policial que s’haurà de portar a terme per a descobrir l’autor de les acusacions, que hem passin el nom i cognoms.
Els contribuents ho agrairem.




2 comentaris:

  1. Han anat també a casa seva com a casa del Pere Albó? no entenem gaire l'escrit... Li han dut anònims a casa? o cibernèticament? com va això...

    ResponElimina
  2. Per sort, i de moment, no han vingut a casa. Per sort, també, haig de dir que s’ha intensificat la protecció policial vers alguns regidors socialistes, perquè, és vergonyós, però vaig haver de parlar amb els mossos d’esquadra sobre aquest tema. I no per mi, sinó per la meva família. Tenen por, és normal.

    Els últims anònims que he rebut han sigut virtuals, sobre tot a través del meu blog. Encara que també els he rebut en paper, tant a l’Ajuntament, com a casa meva o mitjançant tercers.

    Fins ara eren anònims insultants i insinuants contra mi, a nivell personal o professional, o contra la meva família. Eren intolerables, sobre tot des de la basant familiar, però per a no donar ressò a aquests que l’únic que volen és fer mal personalment, no he volgut prendre cap mesura. Recordar que d’alguns d’ells s’han fet ressò alguns polítics i, fins i tot, la premsa.

    Però ara ja han sobrepassat el límit. Ara ja fan acusacions contra tercers i contra empreses privades, concessionàries de l’Ajuntament, que no tenen res a veure amb mi, i que poden sortir perjudicades sense motiu.

    Perquè com dic, quan a un polític l’acusen de corrupció o de tràfic d’influències, no només acusen al polític, sinó que estan acusant de connivència i complicitat al que també participa amb ell. I això és greu.

    I això s’ha de tallar i s’ha de descobrir als culpables d’aquest delicte de difamació. Aquest és el motiu d’haver decidit posar en coneixement de la justícia el fet, i que facin els passos necessaris per a esbrinar el tema.

    Com a dada curiosa, avui mateix, a les 14:28, ja he rebut un altra anònim acusant-me de voler fer detenir al noi de “ciber” i d’haver portat currículums a una empresa concessionària de l’Ajuntament per a col•locar a familiars, qüestió que és mentida i de la que aquesta empresa tindrà coneixement de l’acusació. El mateix anònim afirma que criminalitzo una manifestació de treballadors, suposo que referint-se a l’atac del proppassat dijous contra la vivenda i la família d’en Pere Albó.

    Posaria la mà al foc de qui envia els anònims o qui mana que s’enviïn, aquests i d’altres anteriors, però que sigui el jutge qui comprovi i provi aquest delicte de difamació i d’amenaces.

    Torno a dir, amb els antecedents d’exercici de violència que hem patit aquest últims dies, des del dia 8 d’abril, tinc por, tenim por, i no per mi personalment, sinó pel mal que estan fent a les famílies que, fins i tot, pot ser irreparable.

    ResponElimina