dissabte, 29 de maig de 2010

Tenen merder


És obligació de l’oposició fiscalitzar l’acció de Govern, criticant i posant de manifest allò que considerin que aquests no estan fent de manera correcta, de la mateixa manera que és obligació del Govern assumir i respectar les crítiques, encara que facin mal. És el joc de la democràcia parlamentària al que tots els que hem assumit algun compromís polític ens hem de supeditar.

L’últim Ple Municipal de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols celebrat el proppassat dia 27 de maig va ser l’escenari de tot allò que un Govern no pot fer, és a dir, oposar-se a la crítica amb l’únic argument verbalitzat per l’Alcalde de “vostès venen aquí a fer merder” (sic).

Doncs bé, no és precisament a l’actual oposició a qui es pot atribuir el “merder” com manera de fer política, i en canvi, sí que es pot adjectivar de “merder” l’acció del govern que han portat i porten a terme els grups municipals de Tots per Sant Feliu, CiU i AMICS que van protagonitzar la moció de censura el proppassat dia 12 d’abril.

Encara no fa dos mesos, i aquella pèrdua d’estabilitat basada en l’aritmètica representativa, provocada per l’abandonament de responsabilitats de govern del grup del avui alcalde i que obligava PSC, ERC i ICV a governar en minoria, sembla que no te importància i volen que quedi oblidada.

Encara no fa dos mesos de la presa de possessió i allò que havia de ser un exemple d’eficàcia, eficiència i lideratge s’ha convertit en desordre, confusió, renou i desgavell que, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, són els sinònims del mot merder.

Encara no fa dos mesos i han hagut de cessar i fer fora del Govern a un Tinent d’Alcalde del Grup d’AMICS per accions violentes, deixant al Govern en minoria; han dimitit de les seves delegacions un altre Tinent d’Alcalde del Grup de CiU per qüestions d’estètica professional; ens han col•locat en portada de la premsa, dia sí i altre també, per actuacions punibles i mai justificables d’agressió verbal i física, (no condemnades encara amb prou contundència i celeritat); estan permetent greus acusacions públiques, que no judicials, de prevaricació, suborn o malversació; amb l’impassibilitat del Govern, s’acusa als treballadors i treballadores municipals de partidisme, persecució política, mala praxis professional i, pràcticament, prevaricació; amb un silenci aquiescent, el Govern permet que es generin dubtes sobre l’honradesa i honestedat d’empresaris de la ciutat, encara que clar, totes les acusacions les fa qui fins fa uns dies, abans del seu cessament, era Tinent d’Alcalde i garant de l’estabilitat política del Govern.

I acusen a l’oposició de fer merder! De provocar merder! Quina ironia!

No es donen compte de que estan fent el ridícul més espantós? De que han perdut tots els arguments? De que estan portant a la ciutat a una situació d total estancament i paralització?

Clar, algú podrà dir que això són punts de vista fruit d’una percepció partidista i interessada. Però, malauradament, són fets, verbalitzats i visualitzats en públic, en la Sala Noble de l’Ajuntament, a la Sala de Plens, a on la sobirania popular es dona cita.

Per això és perillós i d’una manca de sensibilitat pròpia d’una cloïssa que aquest merder, privilegi exclusiu de l’actual Equip de Govern, s’intenti extreure i repartir mitjançant un ventilador que esquitxi de porqueria a tothom perquè, fent això, el que estan fent irresponsablement, és embrutar el bon nom de la ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada