diumenge, 30 de maig de 2010

Be happy!!!


Una molt bona amiga em va regalar el dia de Sant Jordi un petit llibre. Fins i tot a la portada l’autora, Monica Sheehan, el defineix com “Un petit llibre que t’ajudarà a trobar la felicitat”.

Be happy (sigues feliç), que és el títol, no és una novel•la ni un assaig. És tan sols un recull de consells molt breus, acompanyats d’una petita i simpàtica il•lustració.

A l’estil de “mostra’t”, “inspira’t”, “estima el teu treball”, “sigues tu mateix” o simplement “llegeix”, per exemple, l’autora dona en el clau en aquelles petites coses que, semblant una nimietat, poden fer-te veure la vida d’un altra manera, amb més optimisme i amb més bon humor.

Són petites reflexions però a l’hora profundes que fan, d’aquest petit llibre un gran acompanyant quotidià.

Un d’aquests consells o pensaments diu “fes una llista d’agraïments”, i no hi ha dubte que entre aquests, en un lloc molt destacat, està l’encertat obsequi que la Jùlia em va fer el proppassat 23 d’abril.

De la mateixa manera que en aquesta llista també estaran els amics i amigues que em van permetre compartir un sopar el divendres.

El motiu era important: la Marina, aquella noia “vivaracha, activa, professional i sincera” pren un rumb laboral diferent, i deixa el lloc i la responsabilitat que durant més d’un any ha desenvolupat amb èxit, amb esperit de superació, sortejant els esculls que s’ha trobat i que li han posat al camí, amb seguretat en les seves possibilitats i, sobre tot, “creient en ella mateixa”, com diu també el “be happy”.

Puc assegurar que els que vam dipositar la nostra confiança en la Marina hem rebut la resposta positiva que esperàvem, i estic segur que els nous reptes professionals que assoleixi també tindran l’èxit com un factor comú denominador. “Ànim, tu pots

Aquells dotze amics i amigues que ens vam donar cita el divendres per a compartir aquell sopar, som conscients de que, com diu el petit llibre, “hem d’acceptar que la vida te moments bons i dolents”, però que cal “pensar cada nit en les coses bones que t’han succeït avui”, i aquella trobada del divendres va ser un molt bon moment, malgrat la tristor que sempre representa un acomiadament.

Hi ha una reflexió de la Monica Sheehan que diu “dona les gràcies a les persones que t’ensenyen, que et recolzen, que t’animen, i convida-les a prendre un cafè”. Estic segur que els dotze companys i companyes que vam compartir el sopar, (MV, XS, MC, MS, MA, PR, MR, PC, MB, JV, GB, JJ), ens vam sentir animats i recolzats.

Ara, dotze cafès!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada